1. Trencament del Govern
Amb una consulta a la militància que es va resoldre de manera ajustada, Junts va decidir sortir del Govern i, per tant, posar fi a una dècada de col·laboració entre l'espai postconvergent i ERC a través de diverses fórmules. L'estabilitat de l'executiu de Pere Aragonès sempre va ser delicada -els xocs al Parlament eren d'intensitat més alta que dins del Govern, on es preservaven mínimament les formes-, i la qüestió de confiança plantejada per Junts en el debat de política general va ser el detonant del trencament. Aragonès governa ara amb un executiu monocolor salpebrat amb independents -Carles Campuzano, Gemma Ubasart, Quim Nadal- i es troba en situació de minoria a la cambra catalana amb només 33 escons. Cada votació és complexa de negociar.
2. Llicències per edat
El 18 de gener, el diari Ara va destapar que el Parlament pagava 1,7 milions d’euros a funcionaris de la cambra que ja no treballaven en els últims anys de l’etapa laboral a través d’un règim conegut com les llicències per edat. Era un privilegi que existia des de l’any 2008, adoptat sota la presidència del republicà Ernest Benach i avalat al llarg dels anys pels diversos grups polítics amb presència a la mesa del Parlament. La polèmica per la publicació als mitjans va ser tal que finalment es van eliminar aquestes prejubilacions d’or i van acabar sent substituïdes per un règim amb excedències remunerades i reduccions de jornades incentivades. L'any acaba, en canvi, sense un acord per regularitzar les dietes dels diputats, que un any més, no tributaran.
3. Suspensió de Laura Borràs
Quan el Parlament estava a punt de marxar de vacances d'estiu, la majoria formada a la mesa per ERC, PSC i la CUP va suspendre la presidenta de la cambra, Laura Borràs, del seu càrrec. A la també líder de Junts se li havia obert judici oral pel presumpte cas de corrupció per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i finalment els republicans, els socialistes i els anticapitalistes van activar l'article 25.4 del reglament de la cambra per apartar-la de la presidència. Borràs va reaccionar de manera abrupta, amb crítiques profundes cap als tres grups, i ara segueix els plens des de la tribuna de convidats. El seu lloc l'ocupa la vicepresidenta primera, Alba Vergés, amb qui la dirigent de Junts hi té una relació més aviat nul·la. Diverses veus de la formació van apostar per un pas al costat de Borràs, que mai se'l va plantejar.
4. El cas Dalmases
Un dels principals escuders de Borràs, Francesc de Dalmases, es va veure obligat a deixar el càrrec de vicepresident de Junts després de l'expedient intern elaborat per Magda Oranich que va certificar la intimidació a una periodista del FAQS després del programa del 9 de juliol. Tot i que en un primer moment, després que Nació i eldiario.es publiquessin la informació, Dalmases es va mantenir en el càrrec intern -continua ocupant plaça de diputat- malgrat la mala maror interna, la pressió posterior a la publicació de l'expedient -avançat per Nació- va acabar fent-lo desistir. Aquest episodi va tensionar els dos sectors de Junts, el més pragmàtic i el més proper a Borràs. L'equilibri des del congrés d'Argelers ha estat sempre delicat, i a l'octubre ja hi havia veus que alertaven d'una amenaça de la presidenta per fer un congrés extraordinari en entendre que s'havien alterat els pactes que es van rubricar al juny.
5. El serial dels pressupostos
La voluntat d'Aragonès i de Jaume Giró, conseller d'Economia en l'etapa de Junts al Govern, era tenir els pressupostos en vigor l'1 de gener. De fet, Giró ja tenia preparats els comptes quan va haver de deixar el despatx a l'octubre. El trencament de l'executiu va obrir un nou escenari que, de moment, té els pressupostos en l'aire. Només s'ha tancat un acord amb els comuns, de manera que ERC encara necessita almenys 27 vots per validar-los al Parlament. I aquesta quantitat només es pot obtenir de l'acord amb Junts o amb el PSC, que planteja tres demandes principals: impulsar el Hard Rock al Camp de Tarragona, ampliar l'aeroport del Prat i posar en marxa el Quart Cinturó.
6. Acord pel català pendent del TC
Si ha existit un consens enguany al Parlament ha estat a favor de preservar el català a l'escola. Prop d’un 80% dels diputats -PSC, ERC, Junts i comuns- van aprovar un escut legal -llei ad hoc a la cambra catalana i un decret del Govern- per aturar la intromissió judicial que volia imposar el 25% del castellà a les aules. El compromís del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, i de la majoria parlamentària, va ser ferm però no suficient. L'any acaba amb el Tribunal Constitucional (TC) revisant el mecanisme adoptat per la Generalitat, fent cas així als recursos del PP i Ciutadans contra les iniciatives avalades per la majoria del Parlament. En paral·lel, també en aquesta última part del 2022 han arribat els primers indicis que demostren que l’escut no està funcionant per igual a totes les escoles. També el TSJC està iniciant maniobres per fer aplicar més castellà sense tenir en compte els percentatges.
7. Els primers fruits concrets del diàleg
El mes de desembre acaba amb l'aprovació definitiva de la reforma del codi penal, que inclou la derogació de la sedició i la reforma de la malversació, delictes que afecten directament als líders del procés i que, després de les modificacions, caldrà veure en quina situació els situen. Aquests són els primers fruits que obté ERC de l’estratègia negociadora amb l’estat, àmpliament celebrats pels d'Oriol Junqueras. La recepció no ha estat la mateixa per la majoria d'actors independentistes, molt crítics amb la reforma del codi penal per la contrapartida el delicte de desordres públics agreujats que consideren que afecta directament a la dissidència. Ara, el futur està en l'acord de claredat plantejat per Pere Aragonès, que de moment, ja ha topat amb la negativa de Pedro Sánchez, que també ha congelat la taula de diàleg.
8. El fracàs dels Jocs Olímpics d'Hivern
En teoria, el 24 de juliol la ciutadania de l'Alt Pirineu i de l'Aran s'hauria d'haver acostat a les urnes per participar en la consulta del Govern sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. No s'hi va arribar. Per què? Perquè el projecte, degut a les desavinences amb el repartiment de proves amb l'Aragó, va embarrancar malgrat que l'executiu català s'hi va implicar fins al punt d'explorar una candidatura en solitari. El fracàs dels Jocs ha tingut actors convidats com el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i protagonistes principals com el president de l'Aragó, Javier Lambán, que es va encarregar de boicotejar qualsevol possibilitat d'entesa. Amb el 2030 descartat, la incògnita és si la Generalitat ho tornarà a intentar per al 2034.
9. La caiguda de Casado i l'ascens de Feijóo
El malestar latent en bona part de l'estructura territorial del PP va acabar amb el lideratge al PP de Pablo Casado. Exponent d'una nova generació de polítics, mai va saber trobar la línia a la qual pertànyer i la seva trajectòria es va resumir en dues derrotes electorals el 2019 i la traïció del seu partit, que el va obligar a marxar el mes de febrer d'enguany. El 2 d'abril, l'històric líder del PP a Galícia, Alberto Núñez Feijóo, amb el 98,35% dels suports populars, agafava les regnes del partit, amb l'objectiu de retornar-li la moderació i també posar ordre i endreçar la casa per ser alternativa a Sánchez. Encara el final de la legislatura amb una guerra frontal contra el PSOE pel poder judicial, que ha obert una crisi institucional sense precedents.
10. La crisi institucional pel Poder Judicial
El 2022 s'ha tancat amb un episodi de crispació a l'Estat per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i d'institucions com el TC, on finalment hi haurà majoria progressista després dels últims nomenaments. L'episodi ha tensionat les costures entre Sánchez i Feijóo, que tenien pràcticament acordat renovar l'òrgan de govern dels jutges i finalment tot es va trencar perquè el líder del PP va exigir fer marxa enrere en la derogació de la sedició. El Poder Judicial porta caducat des del novembre del 2018, i per ara és complex detallar quan es podrà acabar de renovar.
