El 15 d'octubre de l'any passat va ser un dia llarg per a Artur Mas. El va començar assistint a primera hora al tradicional homenatge a Lluís Companys -precisament es complien 75 anys del seu assassinat a mans de les tropes franquistes- i després es va desplaçar cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'esperaven centenars d'alcaldes del país, que es van acostar als voltants de les dependències judicials per fer-li costat. Un cop va acabar de declarar davant del jutge per la jornada del 9-N, Mas va anar cap al Palau de la Generalitat -encara era president- per atendre els mitjans. I va deixar anar un missatge que obria la porta a desobeir una hipotètica inhabilitació: "Dependrà de la situació jurídica del país".

Què volia dir el líder de Convergència -ara Partit Demòcrata Català (PDC)- amb aquestes paraules? Bàsicament, que si Catalunya ja havia assolit un altre estatus a través de les lleis de desconnexió previstes al programa electoral de Junts pel Sí, els ciutadans del país ja no estarien regits pels tribunals actuals. En aquells moments, Mas negociava amb la CUP la seva investidura, i les posicions estaven més enrocades que mai. Des de cercles convergents s'insistia que el 9-N "sí que va ser un acte de desobediència", una de les paraules preferides dels anticapitalistes per definir el seu ideari polític cap a la independència.

Fora del Parlament

Mas va rebre el suport explícit de tots els dirigents de Junts pel Sí, que es van unir a la comitiva que omplia el Passeig Lluís Companys de Barcelona. Aquella declaració davant del jutge, en la qual es va situar com a "responsable únic" del 9-N, no li va servir per ser president. El 9 de gener va fer pública la seva decisió de fer un "pas al costat" en favor de Carles Puigdemont per salvar la legislatura, i poc després renunciava a seguir sent diputat. La causa segueix al TSJC i no a la justícia ordinària perquè Irene Rigau, consellera d'Ensenyament assenyalada per la justícia, encara conserva l'acta.

El tribunal ha rebutjat tots els recursos que ha presentat la defensa, i el judici se celebrarà durant el 2017. Mas ja no ocupa cap responsabilitat pública ni governamental, sinó que es dedica a presidir el PDC -amb funcions, teòricament, no executives- i a mantenir trobades amb sectors socials i territorials pràcticament cada dia. El dia que va plegar va assegurar, però, que quedava deslliurat del seu compromís de no tornar-se a presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Si es compleix el desig de la Fiscalia, Mas no podria ocupar cap càrrec públic en els propers deu anys. En tindria pràcticament setanta.