Jordi Pujol no pot entretenir més aquesta societat. Ja diran el què els jutges d'aquí a uns quants anys però, políticament, el cas ha de començar-se a donar per descomptat a partir de dues certeses que el caracteritzen. En primer lloc, es tracta d'un engany a la societat que ha pogut perpetuar-se al llarg dels anys perquè formava part d'una normalitat malaltissa. Les comissions són una part estructural del règim que ve de finals dels anys setanta i no es pot canviar això sense renovar a fons el sistema legal i la classe dirigent. Òbviament, Pujol és el que ve d'abans, no pas el projecte de futur.

En segon lloc, el cas Pujol demostra que l'estat espanyol ha activat les clavegueres contra el sobiranisme. Subornaran i pressionaran tant com faci falta i, en aquest sentit, és estúpid esperar joc net. En cas de desobediència, tots els dossiers veuran la llum. Això també s'ha de donar per descomptat i forma part dels usos d'un sistema que basa la pròpia supervivència en l'opacitat.

Però sobretot cal tenir clar que cap cas de corrupció a Catalunya afecta el més mínim al dret a decidir de la societat catalana, de la mateixa manera que Espanya té dret a ser un estat independent malgrat patir una metàstasi brutal i incontenible de delinqüència institucional. No seran el PP i el PSOE els qui faran de Catalunya un país lliure, net i transparent, sinó els centenars de milers de persones que construiran una república sense lligams amb el franquisme tardà ni hipoteques de cara al futur.