El Partit Popular ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des de la fundació del partit el gener del 1989. Amb el 50% dels vots escrutats, el PP es queda en 66 escons, perdent-ne més de la meitat (71). Es tracta del pitjor dels escenaris pels populars, que insistien els darrers dies en què estaven convençuts que mantindrien, com a mínim, el centenar d'escons dels 137 que mariano Rajoy va treure en les eleccions del 2016. 

Per comprendre la dimensió dels mals resultats d'aquest 28-A, només cal remuntar-se als anys de Manuel Fraga, quan la dreta era àmpliament derrotada pels socialistes. En les eleccions d'octubre del 1989, el partit va obtenir un 25% dels vots i 107 escons. Avui han quedat molt per sota. 

Una campanya contra els "enemics d'Espanya"

Les urnes han rebutjat de manera clamorosa el discurs agressiu de Pablo Casado. El nou líder del PP es va imposar en unes tenses primàries internes a Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal després de la caiguda de Mariano Rajoy en la moció de censura l'1 de juny del 2018.Tot seguit, va imposar un missatge molt radicalitzat que va tenir el sobiranisme com a principal objectiu. El PP va recuperar el llenguatge més extrem del passat. Van retornar les apel·lacions franquistes als "enemics d'Espanya", es va convertir la hipòtesi d'un possible indult als dirigents empresonats en tema central electoral i es va acusar Pedro Sánchez de "traïdor" i "feló".       

El líder del PP ha enfocat la seva campanya buscant atreure cap a les sigles del partit els exvotants populars temptats de dipositar a les urnes la papereta de Santiago Abascal. La seva insistència en un discurs radicalitzat ha generat sorpresa en sectors del seu partit. En una entrevista a esRadio, divendres passat, va suposar un gir més en aquesta línia, obrint la porta a Vox perquè entrés en un govern de dretes presidit per ell: "Al final, Vox o Ciutadans, tinguin deu escons o 40, tindran la influència que ells vulguin per entrar al govern o per decidir la investidura o la legislatura. Per què ens trepitjarem la manguera entre nosaltres?".

Un retorn als anys vuitanta?

Durant molts anys, un centenar i escaig de diputats semblava el llistó de la dreta conservadora. 107 van ser els diputats que va endur-se Manuel Fraga el 1982, el de la primera majoria absoluta del PSOE. L'Aliança Popular fraguista va anar a les eleccions amb una Coalició Popular amb petits partits del centre dreta, democristians i liberals, que acabarien integrant-se en el nou PP el 1989. Per créixer, primer, i guanyar les eleccions, després, van haver de passar més eleccions, un canvi de lideratge -de Manuel Fraga  a José María Aznar- i una modernització del discurs. A més d'una forta erosió del PSOE felipista per la corrupció i el desgast del poder.      

[eleccionsesp2019]ES[/eleccionsesp2019]