Aquest dimecres, el PP ha presentat la seva llista a les eleccions del 12-M, que Nació va avançar ahir. Ho ha fet en un acte en presència d'Alberto Núñez Feijóo, en què s'ha volgut escenificar una bona sintonia amb Alejandro Fernández, el president del partit a Catalunya i cap de cartell dels populars, després de mesos d'especulacions i dubtes per part de la direcció de Génova. El mar de fons, però, no només es manté sinó que s'ha incrementat des que s'ha conegut la composició definitiva de la candidatura. Dels deu primers llocs de la llista per Barcelona, a part del mateix Alejandro Fernández, no hi ha cap nom afí al líder dels conservadors a Catalunya. Un fet anòmal en la història del PP català, que ha causat un enorme malestar entre els partidaris del polític tarragoní, que són molts entre les bases de la militància. Com vam explicar, ha estat Dolors Montserrat, eurodiputada i cap d'una de les famílies del partit, la que ha tingut més incidència en l'elaboració de la llista, sempre d'acord amb Génova.
Dimecres passat, en un altre acte a Barcelona, Feijóo va presentar Fernández i Montserrat conformant una mena de ticket, el primer com a candidat i la segona com a cap de l'equip de campanya. La realitat, però, és que la fotografia de poder que sorgeix d'aquests dies de pols intern és la d'un clar decantament de la correlació interna en favor de l'eurodiputada. De la seva corda és Manuel Reyes, número dos, alcalde de Castelldefels i president del PP a Barcelona. També són propers a Montserrat noms com Hugo Manchón o Alberto Villagrasa.
Rosa del Amo i Juan Fernández, tinents d'alcalde de Badalona, formen part dels primers llocs a la llista, i són persones de la confiança de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona per majoria absoluta i baró indiscutible en aquests moments dins del partit. La regidora de Barcelona Àngels Esteller, propera a Alberto Fernández, és una altra de les guanyadores internes, al figurar com a número 3 per Barcelona. Finalment, cal esmentar Santi Rodríguez, secretari general del PP català, diputat al Congrés en aquests moments, i molt distanciat d'Alejandro Fernández. Aquest, de fet, quedarà força aïllat en el futur grup parlamentarique surti del 12-M.
Alejandristes purgats
"Ha estat una carnisseria". Així de cru s'expressa un membre del partit, i no pas dels més alineats amb Alejandro Fernández. Cap dels més propers col·laboradors del president de la formació a Catalunya figura en llocs d'elecció possible. Ni Eduardo Bolaños, el seu cap de gabinet, ni l'actual diputat Daniel Serrano, ni Alfredo Bergua, regidor de Sant Cugat, ni Xavier Cañigueral, vicesecretari de Territori a Barcelona, ni Isaac Martín, actual vicesecretari d'organització del PP a Catalunya i que ni tan sols figura en les llistes.
Alejandro Fernández, però, és un polític experimentat i fa de la necessitat virtut. Aquesta tarda, al costat de Feijóo -que l'ha citat diverses vegades-, i en un acte on ha estat molt aplaudit, ha qualificat de "collonuda" la seva candidatura. Sap que corre el risc que un bon resultat no se li agraeixi. I que, en canvi, un fre a les altes expectatives el faci un boc expiatori. Així és la duresa de la política.