La policia ha detingut al Brasil Carlos García Juliá, un dels autors materials de l'assassinat de cinc advocats laboralistes en un despatx del carrer d'Atocha de Madrid, que es va produir el 24 de gener del 1977. García Juliá era objecte d'una requisitòria internacional per la seva participació en aquell crim, un dels més sagnants de la Transició. El militant ultra havia estat condemnat a 193 anys de presó per la seva participació en l'acció terrorista. Les víctimes eren membres del PCE i de CCOO. García Juliá va complir només una part de la condemna, ja que el 1991 va aprofitar una llibertat condicional per fugir a Amèrica Llatina.

"Un afusellament"

Alejandro Ruiz-Huerta va ser l'únic supervivent entre els qui es trobaven al despatx laboralista aquella infausta nit. En declaracions a Nació Digital l'any passat, quan es van complir els 40 anys del crim, va explicar que "allò va ser un afusellament". L'extrema dreta, molt excitada aquells mesos, va voler donar un escarment a un dels despatxos més actius en defensa dels drets dels treballadors. Quan van començar a engegar trets als presents, Ruiz-Huerta va fer-se el mort i així va protegir la seva vida. Actualment, presideix la Fundació Advocats d'Atocha.

Eren els moments més decisius de la Transició. El govern Suárez, molt preocupat, es va afanyar a detenir els responsables, vinculats a Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar. Però passat un temps, es va posar al descobert la xarxa de complicitats amb què van comptar els responsables de l'atemptat en l'entramat judicial. L'actuació del jutge instructor, Gómez Chaparro, va ser molt criticada.

Els autors se'n van sortir prou bé

José Fernández Cerrá, Carlos García Juliá i Fernando Lerdo de Tejada foren detinguts com a autors materials. Com a inductor, Francisco Albadalejo Corredera, secretari provincial del sindicat de Transports. Dos antics combatents de la División Azul, Leocadio Jiménez Caravaca i Simón Ramón Palacios, ho van ser per haver subministrat les armes, així com Gloria Herguedas, parella de Fernández Cerrá. Aquest i García Juliá foren condemnats a 193 anys de presó cadascun. Però Lerdo de Tejada no va anar a judici. El jutge Rafael Gómez Navarro li va atorgar un permís el 1979, durant el qual va fugir, i mai se l’ha localitzat. Albadalejo va ser condemnat a 63 anys i va morir a la presó el 1985. Ara sembla haver arribat l'hora de la justícia per a García Juliá.