DEUMIL.CAT
TOTS ELS INDEPENDENTISTES HEM DE RESPONDRE AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL APLEGANT-NOS SOTA
EL LEMA “VOLEM L'ESTAT CATALÀ-WE WANT A CATALAN STATE”
EL LEMA “VOLEM L'ESTAT CATALÀ-WE WANT A CATALAN STATE”
Des de Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació (Deumil.cat) estem convençuts que
davant les noves ingerències i retallades competencials de l'Estatut que el TC
espanyol es a punt d'emetre, cal una resposta àmplia i el més unitària possible del
poble català, denunciant a un organisme que no és imparcial i no pot mai suplantar ni
passar per damunt de la voluntat dels catalans.
Però a Deumil.cat ens preocupa
enormement que la crida feta per Òmnium Cultural i a la que s'estan sumant entitats
del nostre teixit social i polític, caigui en un parany, en un cul-de-sac i la protesta en
fer-se sota el paraigua de defensa del text estatutari, tot quedi en un no res. Des del
nostre punt de vista independentista, no ens servirà de res la convocatòria a la
ciutadania si es fa seguint les regles del joc, això és: demanar l’acompliment de
l’Estatut i posar el procés que s’ha seguit en contradicció.
enormement que la crida feta per Òmnium Cultural i a la que s'estan sumant entitats
del nostre teixit social i polític, caigui en un parany, en un cul-de-sac i la protesta en
fer-se sota el paraigua de defensa del text estatutari, tot quedi en un no res. Des del
nostre punt de vista independentista, no ens servirà de res la convocatòria a la
ciutadania si es fa seguint les regles del joc, això és: demanar l’acompliment de
l’Estatut i posar el procés que s’ha seguit en contradicció.
La nostra tesi és que aquest és ja un tema mort i no cal defensar-lo de res.
Enric Canela, membre el Consell de Deumil.cat, en un article al Bloc Gran del
Sobiranisme, el passat 15 d'agost, remarca la necessitat de deixar-nos estar
“d’eufemismes” i comencem a dir d’una vegada “per tal que ho entengui tothom:
Autodeterminació i independència. El paraigua de l’ambigüitat no és bo”. No afavoreix
als interessos dels ciutadans i sí, en canvi, potser, a les cúpules dels partits polítics
que neden des de fa massa anys en la indeterminació i ambigüitat.
Si no hem tingut prou en els darrers temps, ara amb una nova retallada de l'estatut ,
queda ben provat que els catalans som ciutadans de segona dins l’Estat espanyol. Fa
ja molt que sabem que Catalunya no és viable nacionalment dins Espanya. “Ni aquest
Estatut, totalment castrat ja abans de la sentència, ni el que va sorgir del Parlament de
Catalunya, ens hagués permès assolir cap sobirania. És il·lusori creure-ho”, afirma
Enric Canela en l'article publicat al Bloc Gran del Sobiranisme.
Des de Deumil.cat ens reafirmem en les nostres posicions quan diem que acceptar
com a norma l’Estatut, aquest o qualsevol, és acceptar una vegada més la Constitució
Espanyola. Protestar contra la sentència o el procediment seguit és equivocar
l’objectiu, és implícitament fer-se còmplice de l’unionisme.
Com a mostra de l’esperit espanyol en l’acompliment de l’Estatut, Canela assenyala
“l’espectacle de l’inacabat model de finançament”. Alguns han dit que això era el
màxim que es podia aconseguir. “Efectivament, ho era. Tenen tota la raó”, afirma
Canela.
En aquestes circumstàncies cap independentista ha de sortir en defensa de
l’acompliment de l’Estatut ni ha de rebutjar res del que pugui dir el Tribunal
Constitucional. Simplement, no és el nostre tribunal perquè no és la nostra constitució.
A més, segons Canela, “defensar aquest Estatut és reconèixer que els partits polítics
espanyols poden fer el que vulguin amb el poble català”.
El que toca, ara, és aprofitar la circumstància de la sentència, que sens dubte tindrà
un efecte sobre l’opinió pública, per mostrar a tothom que no encaixem a l’Estat
espanyol i que el que volem és marxar. Tanmateix això no ens ho hem de demostrar
només a nosaltres, ho hem de manifestar al món i per això, recuperant l’esperit que el
7 de març ens va portar a Brussel·les, ens cal manifestar-nos que sota el lema: We
want a Catalan State-Volem l'Estat català mostri al món el nostre ferm desig
d’independència.
No és una tasca fàcil, però si els independentistes comencem a tenir por i ens
aixopluguem sota la mateixa bandera que els autonomistes i els unionistes oblidemnos
ja de reivindicacions independentistes, assumim ja la derrota i no perdem més el
temps.
Manca escoltar altres veus independentistes. Per això des de fa dies diverses
plataformes i entitats sobiranistes estem mantenint contactes. Es en aquesta línia, per
anar concretant una estratègia i un únic discurs que emplacem a les diverses
plataformes a una trobada, no més tard de la setmana vinent.
Per altra banda, a partir d'ara, han de parlar més clarament tots aquells que aspiren a
presentar-se a les properes eleccions. Cadascú haurà de dir com pensa plantar cara a
l’Estat, perquè com ha dit el portaveu de Deumil.cat, Enric Canela, “ el que ara importa
no és una manifestació nombrosa i que tot quedi com està. El que realment importa és
la voluntat de l’endemà”. Per això hem d’aconseguir que el Parlament de Catalunya
sigui el lloc on es defensin els drets nacionals i els drets nacionals només es defensen
exigint el dret a què el poble català triï el seu destí sense ingerències externes.
Hem de ser realment capaços de plantejar una alternativa real a la via estatutària, que
no és altra cosa que l’acceptació submisa del domini espanyol sobre el poble català.
Finalment, esperem que tots els independentistes ens trobem darrere el lema i la
pancarta: We want a Catalan State- Volem l'Estat català.
http://deumil.cat
