"L’acord no està tancat”. La frase d’un ministre del govern de Mariano Rajoy a la sala de premsa de La Moncloa evidencia les dificultats amb què topa l’executiu espanyol a l’hora de consensuar la forma que ha d’adoptar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Malgrat la posada en escena de Rajoy des de Brussel·les i els missatges d’unitat dels "constitucionalistes", a menys de 24 hores del Consell de Ministres que presidirà a La Moncloa, el PP, el PSOE i Ciutadans discrepen de la durada de la intervenció i del moment de la convocatòria de les eleccions a Catalunya. PSOE i Ciutadans volen –per motius diferents- la celebració d’uns comicis al mes de gener, en el període mínim que estableix la llei (54 dies), mentre que el PP es planteja allargar els terminis per extingir des de les administracions i els mitjans públics catalans l’incendi independentista.
 
Per aquest motiu les manifestacions d’aquest matí de Carmen Calvo -exministra socialista i membre de l’equip de Pedro Sánchez- anunciant un suposat acord perquè se celebrin eleccions autonòmiques al mes de gener han estat ràpidament avalades per Albert Rivera, però han incomodat La Moncloa, que ha activat els seus canals de WhatsApp per desmentir que existeixi un pacte respecte a la data. Fins i tot el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha aprofitat la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per assegurar que "és molt aviat per dir quan hi ha d’haver eleccions en aquesta comunitat autònoma" i el mateix president espanyol ha assegurat des de Brussel·les que el document que s’aprovarà aquest dissabte al Consell de Ministres no fixa cap "límit temporal" a la intervenció.
 
És el criteri que defensa el líder del PPC, Xavier García Albiol, que ha advertit en les últimes jornades que, tret que s’il·legalitzin els programes independentistes, unes eleccions ràpides poden convertir-se en un autogol per al govern espanyol. De fons, les enquestes sobre intenció de vot, la rivalitat amb Ciutadans pels sufragis unionistes i el convenciment que uns comicis celebrats just tres mesos després de la intervenció només serviran perquè els ciutadans de Catalunya avalin de nou a les urnes el projecte independentista i generin una situació encara més difícil de gestionar per a l’executiu de Rajoy.
 
L’escenari d’una intervenció llarga, però, topa amb les reticències del PSOE i de Ciutadans, que aposten per una convocatòria immediata d’eleccions. Malgrat que al llarg d’aquesta setmana els socialistes espanyols defensaven deixar córrer els mesos d’aplicació del 155 i convocar les eleccions catalanes en un termini mitjà, el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va defensar aquest dijous que cal una intervenció "el més breu possible" per convocar eleccions. Darrere del canvi de criteri hi ha un PSC que pressiona atiat per les seves bases, pels alcaldes que amenacen de trencar el carnet, i que tem que el 155 acabi esbandint definitivament el seu paper a l'arc parlamentari català.
 
Ciutadans, per la seva banda, aposta per unes eleccions imminents amb l’objectiu de constituir un bloc unionista liderat per Inés Arrimadas amb opcions de batre el front independentista. L'equip d’Albert Rivera critica ja els "càlculs electorals" i "l’actitud lamentable" del PP, i la seva resistència a convocar les urnes i restituir el que consideren que seria un "parlament legítim". 
 
Mentrestant, Rajoy ha posat la directa cap a un escenari incert, ple de paranys i sense precedents, on pot topar amb una administració obertament hostil i haver de gestionar competències contra una societat altament mobilitzada. El perill: un Vietnam pacífic que pot posar en evidència de nou la seva gestió del conflicte i donar encara més combustible a l'independentisme. Moltes veus del seu entorn admeten que el 155 és més fàcil d’aprovar que d’aplicar. D’aquí que en els dies precedents l’executiu espanyol hagi allargat els terminis i rebaixat les condicions perquè Puigdemont l'eviti. Fins i tot amb una oferta de saldo per no aplicar el 155: permetre una declaració d’independència retòrica –que portaria al TC- a canvi de la convocatòria per part de Puigdemont d’unes eleccions, es diguin o no constituents.