El seu adéu va ser un autèntic xoc per a l'independentisme. Muriel Casals (Avinyó, 1945) va morir fa tot just dos anys i va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí. Casals, després d'anys fent activisme -especialment des de la presidència d'Òmnium Cultural-, va integrar-se a la candidatura de CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries del 27-S com a número 3 per Barcelona. Per davant hi tenia Carme Forcadell, presidenta del Parlament, amb qui tantes manifestacions i xerrades al territori havia compartit quan comandaven Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolució dels somriures", com li agradava dir a Casals.
Forcadell, que ara és diputada per ERC al Parlament, la recordava, avui fa un any, en aquest article a NacióDigital. També podeu trobar una galeria de fotografies que recull la trajectòria de l'ex-presidenta d'Òmnium, i que inclou la seva intervenció en el Concert per la Llibertat que va complir el Camp Nou l'any 2013. Teniu més informació sobre els dos anys de la mort de Muriel Casals al Despertador de Ferran Casas.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vimAxUFoBP4[/youtube]
Dos anys sense Muriel Casals, símbol de la «revolució dels somriures»
L'expresidenta d'Òmnium Cultural va morir el 14 de febrer de l'any 2016
ARA A PORTADA
Publicat el 14 de febrer de 2018 a les 05:31
Et pot interessar
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador
-
Política Tercer expedient del dia: Brussel·les avisa Espanya per no actualitzar la llei contra el blanqueig i la reducció de l'IVA
-
Política Laia Estrada estripa una foto de Felip VI al Parlament
-
Política El Parlament vol que els professionals sanitaris tinguin el B2 de català al cap d'un any de treballar
-
Política Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa