Ahir, Nicolas Sarkozy va rebre una breu lliçó de llengua basca. En una accidentada visita a Baiona va haver d'escoltar com uns centenars de manifestants l'escridassaven amb el lema "Nicolas kanpora" ("Nicolas fora"), acusant-lo de corrupte i de governar en benefici dels més rics. Una imatge molt normal a Catalunya, però que crida l'atenció posada en territori francès.

El cas és que, potser inspirat en la proximitat de la frontera espanyola, el líder de la dreta francesa va fer una anàlisi, diguem-ne, à la madrilène: "Estic desolat de veure que els militants socialistes s'associen als independentistes en aquestes manifestacions de violència (...) Si aquesta és la seva concepció de la democràcia haurem de debatre-ho seriosament perquè no en tenim la mateixa. Són comportaments indignes d'un partit polític". Quants records dels vells temps d'Aznar, Acebes i Mayor Oreja!

Però França porta dos segles llargs de democràcia i, al marge de la campanya electoral, Sarkozy no va tenir problema a reconèixer que segueix el procés basc "amb molt d'interès" i va mostrar-se favorable a l'acostament dels presos d'ETA davant dels mitjans de comunicació. En definitiva, que una campanya electoral és una cosa i la política una altra. Des de 1789.