L'ara ja expresident del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, assegura que "fins que no hi hagués un calendari polític clar" a Catalunya "no podia fer el pas" d'abandonar la direcció del partit. "Si haguéssim hagut d’afrontar unes eleccions el 6 de març, no hauria pogut dimitir: al consell nacional no es podia parlar de la meva dimissió, sinó dels candidats i del programa electoral", ha reflexionat en la seva última carta setmanal.

Un cop resolta la investidura i convocat el congrés pel 16 d'abril, "havia arribat l'hora", detalla. No tocava fer-ho tampoc la mateixa nit electoral del 27-S "per responsabilitat": "No podia deixar d'exercir el meu deure de ser jo qui afrontés el dificilíssim repte d'aconseguir representació parlamentària a Madrid; no podia transferir el risc i les seves conseqüències a cap altre dirigent d'Unió".

"No hi ha excuses"

El fins ara màxim dirigent d'Unió remarca que els mals resultats electorals del 27-S i el 20-D van ser claus per prendre la decisió. "En qualsevol societat democràticament madura, el dirigent del partit a qui li passa això, ha de plegar, siguin quines siguin les circumstàncies en les quals es produeix el resultat. No hi ha excuses. No serveixen les justificacions".

Duran assegura que dimitir "és el que calia fer per coherència" amb el que pensa i amb el que "convé" a Unió. "No podia mirar a una altra banda i fer veure que no havia passat res. Sí que ha passat. Ho remuntarem, però ha passat", ha escrit. 

L'entrenador "no és que sigui bo, però tampoc dolent"

"Si parlés de futbol, diríem que l'equip té moltes qualitats, que el seu historial és important, que el club és extraordinari, que el seu esquema de joc és el correcte... Però quan la pilota no entra, s'ha de canviar l’entrenador, encara que sigui bo i pugui triomfar en un altre club. En aquest cas, a més, hi ha una diferència substancial: l'entrenador no és que sigui bo, però tampoc és dolent. Això sí, tingueu clar que no canviarà mai d'equip i que ajudarà tant o més que abans a superar la posició actual en la Lliga", reflexiona en la carta fent servir un símil futbolístic.

D'altra banda, Duran deixa clar que la seva dimissió no el desvincula d'Unió. "Ni parlar-ne, ans al contrari, estic més que mai a la vostra disposició". Creu que té "molt" per aportar al partit, a la política i al país. Ho farà però sense estar a primera línia ni fer declaracions. Aquesta és la raó per ser aquesta la darrera carta, i per haver tancat el compte a Twitter i el seu blog personal.

Duran ha agraït als regidors, alcaldes i l'eurodiputat que s'han quedat al partit "resistint les pressions polítiques i mediambientals, diu molt de la seva qualitat i integritat". Creu per tot plegat que Unió té "bona matèria primera" per encara el futur d'Unió, una formació "en una situació difícil". "Servidor a la disposició del conjunt". Ha agraït les mostres de suport de les darreres hores i ha assegurat que "exercir responsabilitat polítiques ha estat un grandíssim privilegi".