Hi ha una dualitat estranya en aquesta campanya electoral de CiU. D'una banda, el Govern i el nucli dirigent de Convergència toquen a sometent, llençant i menyspreant el cove del peix i anunciant una nova etapa en els llibres d'història de Catalunya, concretament el capítol en el qual s'abandona l'estratègia del Memorial de Greuges i s'encara Espanya de front i sense eufemismes.
Però, en paral·lel, el candidat de CiU promet el millor peix per al cove de sempre. Josep Antoni Duran Lleida és tan optimista que fins i tot contempla una entrada de CiU al govern del PP, un pacte excepcional que, suposadament, faria que Espanya fos comprensiva, finalment, amb la personalitat, les necessitats i els desitjos dels catalans.
Ningú no sap si l'endemà de les eleccions s'imposarà la CiU de sempre, amb el seu cove i la seva cantarella almoinística, o la nova Convergència, feta de pedra picada sobiranista. Duran fa veure que res no ha canviat i els altres fan veure que ha canviat tot menys Duran. La solució, més aviat del que ens pensem.
ARA A PORTADA
Publicat el
01 de novembre de 2011 a
les 23:16
Et pot interessar
-
Política
Sant Jordi també a Brussel·les amb intercanvi de llibres i roses
-
Política
La regularització i Jordi Pujol trenquen la treva política per Sant Jordi
-
Política
Tríptic del retorn de la xocolatada de Sant Jordi a Palau
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»
