Hi ha una dualitat estranya en aquesta campanya electoral de CiU. D'una banda, el Govern i el nucli dirigent de Convergència toquen a sometent, llençant i menyspreant el cove del peix i anunciant una nova etapa en els llibres d'història de Catalunya, concretament el capítol en el qual s'abandona l'estratègia del Memorial de Greuges i s'encara Espanya de front i sense eufemismes.
Però, en paral·lel, el candidat de CiU promet el millor peix per al cove de sempre. Josep Antoni Duran Lleida és tan optimista que fins i tot contempla una entrada de CiU al govern del PP, un pacte excepcional que, suposadament, faria que Espanya fos comprensiva, finalment, amb la personalitat, les necessitats i els desitjos dels catalans.
Ningú no sap si l'endemà de les eleccions s'imposarà la CiU de sempre, amb el seu cove i la seva cantarella almoinística, o la nova Convergència, feta de pedra picada sobiranista. Duran fa veure que res no ha canviat i els altres fan veure que ha canviat tot menys Duran. La solució, més aviat del que ens pensem.
ARA A PORTADA
Publicat el
01 de novembre de 2011 a
les 23:16
Et pot interessar
-
Política
El Parlament avala el nou model de finançament i rebutja el concert econòmic
-
Política
El govern espanyol i els sindicats pacten apujar el salari mínim fins als 1.221 euros
-
Política
El Parlament demana formar el personal de Renfe perquè entengui el català
-
Política
Diversos testimonis confirmen pagaments i cobraments de Jordi Pujol Ferrusola des d'Andorra
-
Política
«Una millora important, però no suficient»: els empresaris es posicionen sobre el finançament
-
Política
Mas reclama «posar al dia» Convergència i posa en qüestió Puigdemont: «Potser no és capaç d'aglutinar»