Mentre Artur Mas està intentant mantenir la unitat entre els partits sobiranistes, el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, acaba de publicar al seva carta setmanal a la militància en què insinua que si, diumenge, el partit es mulla a favor del Sí-Sí, "seria un error històric d’un partit històric amb conseqüències històriques". Duran, de fet, insinua que el que hauria de fer UDC és donar llibertat de vot total, perquè els seus militants i simpatitzants puguin votar tant Sí-Sí, Sí-No o, fins i tot, No. "El posicionament del nostre consell nacional ha de permetre que tothom s'hi pugui identificar, o almenys una majoria molt àmplia. Si no és així, el nostre error també seria històric", escriu.

Segons Duran, si UDC es posiciona a favor d'alguna de les tres opcions, el partit es trencarà, com ja s'ha trencat el PSC. Un extrem que creu que és "el que més desitja una part de l’Estat i d'altres que no són Estat".

I és que el líder democristià ressalta: "Unió, com Catalunya, és molt transversal." I, en aquesta transversalitat, assegura que fins i tot hi ha partidaris del No. Que defensen el dret a decidir de Catalunya, sí, però que neguen legitimitat a aquesta pregunta. "Hi ha qui creu que no s'ha plantejat prou correctament el contingut d'aquesta consulta", escriu.

Escenaris alternatius al 9-N

"Nosaltres reiterarem la voluntat de votar el dia 9 en condicions que garanteixin que tothom que hi té dret pugui exercir el vot", també avisa. Però també obre la porta a nous escenaris: "Votar el 9-N, si podem. Però si malgrat fer tot el possible per part nostra, no es pogués, s'haurà de votar un altre dia."

Si el 9-N no pot haver-hi consulta, Duran creu que aquell dia "no pot ser un dia qualsevol. No pot  ser com el dia d'avui o com el 8 o el 10 de novembre. El 9-N caldrà visualitzar d'alguna manera pacifica i legal que, independentment del que es voti, una gran majoria de catalans vol exercir el vot".

Tot plegat, tenint clar que, en un moment o altre, Catalunya ha de votar el seu futur polític. Perquè "la demanda de Catalunya és política i només es resol políticament, no a cop de recursos i de pronunciaments jurídics dels tribunals que no van a l'arrel del problema i l'únic que  fan és agreujar-lo".