Comentari de Duran i Lleida al seu bloc personal
Tot i que em vaig proposar no blogejar durant aquests dies de descans de Nadal i Cap d'Any, donada la importància del comentari fet pel senyor Pere Prat, alcalde Manlleu, em veig moralment obligat a penjar aquestes ratlles de resposta.
Abans que res, senyor Prat, agraeixo sincerament que segueixi el meu blog i que es prengui la molèstia de deixar-hi la seva opinió, encara que sigui per dissentir dels meus posicionaments. Deia Antoine de Saint Exupéry que "si discrepes, m'enriqueixes". Per tant, benvinguda la crítica.
En qualsevol cas , si em permet d'analitzar el seu comentari diré que hi veig més discrepància de forma que de fons. És a dir, se'm retreu parlar d'immigració en període de precampanya electoral, i se'm retreu que faci més fressa que endreça. Li haig de dir, però, que si seguís les meves intervencions i propostes al Congrés dels Diputats s'adonaria que d'immigració fa temps que en parlo.
Un parell d'exemples, per clarificar. Vaig ser molt crític i vaig fer propostes alternatives quan el ministre Caldera va fer una regulació sense encomenar-se a ningú, ni tant sols parlar-ne amb la resta de membres de la Unió Europea. Llavors, sense campanya electoral pel mig, també vaig ser criticat. Val a dir, però, que un any més tard, molts dels que em criticaren em van acabar donant la raó.
Igualment, al Congrés dels Diputats, de resultes d'una iniciativa legislativa de Convergència i Unió defensada per jo mateix, es va crear una subcomissió parlamentària que malauradament no ha estat capaç d'arribar a posicions comunes. En tot cas, la voluntat era, i havíem tingut converses amb el Govern en aquest sentit, intentar ser capaços d'arribar a un pacte d'Estat sobre polítiques d'immigració.
Per tant, si n'he parlat durant aquests quatre anys de legislatura, que n'he parlat, i si aquest és un problema que és el carrer, i això és així, no tan sols em sento legitimat per parlar-ne, d'immigració, sinó que m'hi sento obligat ara que estem en campanya.
D'altra banda, on més visible es fa la discrepància entre el seu plantejament i el meu és quan vostè, sobre política d'immigració, només fa referència als diners que li arriben ara per integrar els immigrants estrangers i que abans no li arribaven. Parla de 120.000 euros que rep ara, per uns 25.000 que rebia en el passat. Estic molt d'acord en què la clau de la solució passa per la integració, i que els diners són necessaris per afrontar-ho des dels Ajuntaments. Però no n'hi ha prou amb diners per garantir els drets dels immigrants estrangers. Integració vol dir també deures, que és del que jo vull parlar, del que tot Europa parla. Fins i tot, ja no estem a l'estadi en el que calgui demanar els deures quan arribin aquí, que també, sinó que abans d'arribar ja han d'haver fet els deures en el seu país a partir de conèixer el lloc on volen anar i per tant integrar-se. Parlo, per tant, de deures, senyor alcalde, de deures, no només de drets.
I, per cert, és veritat que una partida –ridícula, però benvinguda sigui- incorporada als Pressupostos Generals de l'Estat a instàncies d'Esquerra Republicana es destina a la immigració estrangera mitjançant el Fons d'Immigració. Això m'obliga a rectificar allò que tantes vegades he escrit en aquest mateix bloc –sobretot quan parlàvem d'infrastructures i inversions de l'Estat a Catalunya- en relació a què Esquerra havia malbarat la seva capacitat decisiva a Madrid i que no havia fet res per Catalunya. Rectifico i reconec que sí que va treure diners pel Fons d'Immigració Estrangera.
Benvolgut alcalde, ja per acabar. Tot plegat jo ho veig a l'inrevés que vostè. Crec que els ciutadans tenen dret a saber què pensem fer les diferents forces polítiques respecte a una qüestió que és al carrer. Obviar-ho en nom d'una suposada correcció política tant sols serveix per inflar aquelles forces polítiques que fan de la xenofòbia la seva raó d'ésser. Unes forces que tant el seu partit com el meu (i sense sortir d'Osona) hem rebutjat prou explícitament.
Endreça sí. Silenci infantador d'indesitjables xenofòbies, no. Ni pensar-ho.
Josep Duran i Lleida
2 Gener 2008 a les 11:07 h.
