“Corea del Nord és viable o no ho és?”. Així responia el degà dels economistes madrilenys, Juan Iranzo, a la pregunta de Nació Digital sobre si una Catalunya independent seria viable a nivell econòmic. “Evidentment que ho seria però en una situació d’empobriment i de manca de finançament més gran”, ha matisat després d’haver fet la comparació amb aquest país de règim comunista. Iranzo també ha dit que la “viabilitat és molt ambigua”, tot replicant l’enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya que assenyala que el 71 per cent dels professionals consideren que un Estat Català se’n sortiria econòmicament.

El Col·legi d’Economistes de Madrid ha fet una primera estimació sobre els efectes econòmics que comportaria la culminació del procés català. Segons l’anàlisi d’aquesta institució, el creixement del Producte Interior Brut de Catalunya seria d'un 16 per cent menys durant els tres primers anys d’independència mentre que el creixement del PIB espanyol seria d’un 5 per cent menys. “Tindria un efecte negatiu sobre Catalunya i sobre la resta d’Espanya, per suposat”, ha remarcat Iranzo.

Per als economistes madrilenys, un estat català només aconseguiria finançament a “un cost altíssim i això provocaria una penalització en inversió pública i privada molt alta”. Un altre dels factors negatius de la independència que apuntava Iranzo seria la sortida de les institucions europees, que comportaria no poder accedir a les exportacions a través de “la tarifa exterior comú” i greus problemes de mobilitat per als ciutadans catalans dins de la UE.  

El català com a factor d’empobriment

La depreciació de la moneda o el cost de les transaccions vinculades a “un mercat molt petit” serien altres dels efectes negatius de la independència, segons el degà del Col·legi d’Economistes de Madrid. Finalment i de passada però no per això ha passat desapercebut, ha apuntat a la llengua com un altre dels impediments a l’hora de fer transaccions comercials en assegurar que es tracta d’un “idioma que només es parla a Catalunya i no a d’altres llocs del món”.

Així mateix, Iranzo ha assegurat que les empreses “estrictament” catalanes que no operen en altres indrets del món podrien tenir “greus problemes”. L’economista ha posat la Caixa com a exemple perquè “no està internacionalitzada. Està a Espanya i amb el 70 per cent del seu negoci fora de Catalunya”. És per això, ha afegit, que podria ser “una de les més perjudicades”.

Finalment, el degà del Col·legi d’Economistes de Madrid considera que el règim fiscal del País Basc és “el model que té menys lògica”, i ha apuntat que “és una situació atípica i excepcional i que així ho defineix la Constitució”. Iranzo també s’ha mostrat poc partidari de les balances fiscals autonòmiques perquè, al seu parer, “els que tributem som les persones físiques i jurídiques i no els territoris”. Per tant, ha conclòs dient que s’hauria de plantejar una reforma a partir de “la fiscalitat directa”.