Eduard Punset: «El futur serà d'estats petits com Escòcia o Catalunya»

Eduard Punset ha mort aquest dimecres als 82 anys. El popular divulgador científic, que també va ser advocat, economista i polític, patia una llarga malaltia. Gran comunicador i optimista declarat, va deixar grans reflexions sobre la vida i la ciència (en podeu recuperar 10 aquí). Durant l'última etapa de la seva vida, Punset concedia poques entrevistes, però una d'elles va ser a NacióDigital, l'any 2017. En un moment polític àlgid, Punset va trencar el seu silenci per defensar el dret dels catalans a votar en un referèndum i reclamar la llibertat dels presos. 

Amb motiu de la seva mort, recuperem la conversa que va mantenir amb Pep Martí a continuació: 

Eduard Punset (Barcelona, 1936) és advocat i economista. El seu pare era metge rural i la seva infància és un poble del Priorat, la Vilella Baixa, als peus del Montsant. Va marxar a l'exili els anys cinquanta, quan militava al PCE, i es va instal·lar a França, obrint-se camí. Després va treballar pel Fons Monetari Internacional, fins que va tornar i es va implicar en política durant la Transició. Seduït per Adolfo Suárez, va militar a la UCD i va ser conseller d'Economia amb Josep Tarradellas i ministre de Relacions amb Europa. És l'únic català que ha estat conseller amb Tarradellas i ministre amb Suárez.

Després d'una etapa com a eurodiputat, va encetar un nou capítol com a divulgador científic, dirigint durant divuit anys el programa televisiu Redes. Això el va convertir en una figura mediàtica. Al complir 80 anys, es va retirar. Ara, però, en el moment polític àlgid, ha trencat el seu silenci per defensar el dret dels catalans a votar en un referèndum i la llibertat dels presos polítics. Fa temps que no concedeix entrevistes, però Punset, que està escrivint les seves memòries, explica per a NacióDigital com veu l'actual moment des d'unes conviccions democràtiques que mai han defallit.

- Tenim l'autonomia intervinguda, mig Govern a la presó i l'altre mig a Brussel·les. Li recorda tot plegat temps passats?

- Em recorda els anys cinquanta. En aquell moment, la meitat dels exiliats estava a França i l'altra meitat a Amèrica Llatina. Però ningú se'n recorda. Personatges com Mariano Rajoy, com els ministres Rafael Catalá o Juan Ignacio Zoido em transporten als cinquanta. Potser aquests d'ara han depurat molt les seves tècniques parlamentàries, però no han canviat la seva cultura política. Continuo escoltant les mateixes coses que abans. El llenguatge polític de l'Espanya oficial segueix sent el mateix.

- El passat encara tenalla Espanya?

- I no una mica, molt. Mariano Rajoy representa l'estat vell, antic, autoritari. I el futur serà d'estats petits, del tipus d'Escòcia o Catalunya.

"Personatges com Mariano Rajoy o els ministres Catalá o Zoido em transporten als anys cinquanta"

- Per vostè, els polítics presos són presos polítics?

- Sense cap dubte. I no comprenc que es discuteixi això en els mitjans de comunicació. És evident que hi ha unes persones que estan empresonades per motius polítics.
 
- Que a aquestes alçades hi hagi presos polítics...

- Em sembla increïble. De què ha servit que jo m'exiliés, de què han servit tants exilis si estem igual? Espanya ha quedat molt en evidència davant d'Europa. S'ha vist la degradació del sistema polític espanyol.

"Quan el rei Felip VI va fer el seu discurs, vaig apagar la televisió, el que digui ja no m'interessa gens"

- Vostè ha estat ministre de la Corona. Què li va semblar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre?

- Quan el rei Felip VI va fer el seu discurs, vaig apagar la televisió. Em va semblar molt malament. Era el discurs d'algú que només vol mantenir la seva posició. Però el que digui el rei en aquests moments a mi ja no m'interessa gens.

- Preferia Joan Carles I?

- Joan Carles I tenia més capacitat de connectar amb la gent, era més proper. Possiblement era més astut. També he de dir que la reina Letizia sempre que em veu en un acte oficial em saluda molt cordialment.

- Què creu que els catalans hem fet malament en aquest procés?

- Potser creure que els canvis importants són qüestió de dies o mesos: ara lluito i ara obtinc. I no. El passat ens ensenya que és una qüestió de molts anys.

- El conflicte polític es resoldrà amb un referèndum acordat?

- Això es resoldrà amb molt de temps i quan hi hagi una classe dirigent que entengui la política d'una altra manera que no sigui només mantenir el poder.   
 
- Vostè va defensar el referèndum. És independentista?

- Jo vaig defensar el referèndum perquè defenso que la gent s'expressi democràticament. Independentista? Jo sóc de Montesquieu, i també crec que la política és una cosa important, però menys que d'altres, com l'educació.

- Se sent ideològicament un liberal?

- Sí, si no fos pels liberals.

- Què pensa de la marxa d'empreses?

- No crec que acabi tenint l'impacte que s'ha dit. És un fet que jo diria que s'ha incentivat des del poder polític.

- Diuen que el procés ha dividit les famílies. En tot cas, a les famílies hi ha diversitat de criteris. Com es porta amb la seva filla Carolina, de Ciutadans?

- Al contrari del que ha pensa molta gent, jo he considerat sempre una virtut pensar d'una manera diferent a com pensen els pares.

- Quants fills té?

- Tres, em penso... Tres filles. Ens portem molt bé, però totes pensen diferent entre elles i no n'hi ha cap que pensi com jo.
 
- N'hi ha alguna propera al sobiranisme?

- No. I cada una va néixer a un país diferent. Una a París, una altra a Londres i l'altra a Washington.  

- Vostè va ser protagonista de la Transició. Va ser ministre amb Suárez en un govern de la UCD. Quines lliçons d'aquella època poden ser útils per resoldre el conflicte polític a Catalunya?

- El més important va ser que franquistes i antifranquistes es van haver d'entendre. Això podria ser útil per ara. Absolutament. La Transició va tenir elements molt positius, com la recuperació de les llibertats individuals. Una part dels dirigents democràtics va acceptar la Transició com una part indispensable per anar després a una segona Transició, de la qual no se'n parla.

"Encara esperem una segona Transició en què s'instaurin a Espanya les idees de Montesquieu sobre la separació de poders"

- Què és la segona Transició?

- Molta gent vam acceptar la primera Transició esperant que n'hi hauria una segona, que encara l'esperem. Seria que s'instauressin a Espanya les velles idees de Montesquieu, sobretot la separació de poders. Homologar la democràcia espanyola a la democràcia europea. Tampoc s'entén el gran poder que té la Fiscalia. És això de la judicialització de la política. En els països moderns la gent no sap qui és el ministre d'Interior o de Justícia. Quan tothom té a la boca el nom dels ministres d'Interior i Justícia, mal senyal. A Suïssa no saben com es diuen els seus ministres.

- També va ser conseller d'Economia amb el president Tarradellas, de qui aquest any es compleixen els 40 anys del seu retorn. Què n'hem d'aprendre d'aquell moment de construcció nacional?

- Amb Tarradellas m'hi vaig entendre miraculosament bé, enmig de les discussions interminables que hi havia en aquell Govern de la Generalitat. Era un Govern d'unitat, on hi havia des de persones provinents del franquisme com Carles Sentís, a dirigents del PSUC com Gutiérrez Díaz, o jo mateix, que venia de l'exili. Potser la diversitat d'aquella Generalitat és interessant.

Eduard Punset, entrevistat per Pep Martí. Foto: Adrià Costa

- Després de col·laborar amb Adolfo Suárez, un dels mites de la Transició, de la mà de qual va ser també eurodiputat pel CDS. Espanya necessitaria un altre Suárez?

- Totalment. Era un home que, potser sense ser-ne del tot conscient, acceptava el fet plurinacional d'Espanya, el que avui dia no s'accepta.

"Quan va entrar Tejero al Congrés, li vaig dir a Pío Cabanillas que hauria d'haver tornat vint anys més tard"

- Era al Congrés quan el tinent coronel Tejero va entrar-hi el 23 de febrer de 1981. Vostè era ministre en aquell moment. Què recorda d'aquelles hores?

- Recordo com si fos ara que tenia al meu costat el ministre Pío Cabanillas, que havia estat també ministre de Franco, i li vaig dir: "Hauria d'haver tornat vint anys més tard". Era evident que era un intent de cop, però no vaig creure que allò triomfés i anéssim a una regressió total.   

- Va patir l'exili. Què va aprendre?

- Molt. Tot. Vaig aprendre francès i la importància de la llibertat de pensament. Me'n vaig anar a Bordeus. Vaig trucar a casa d'un metge que jo sabia que esperava un mestre d'espanyol i vaig dir-li que era jo. L'exili em va donar la dona. Allí em vaig casar. Amb la germana del metge.- Va passar de polític en actiu a divulgador de la ciència, un camp en el qual va ser pioner. Divuit anys del programa Redes va ser tot un fenomen.

- Em vaig adonar que a Espanya ningú parlava de la necessitat de divulgació de la ciència. Algun dia es reconeixerà el que va suposar Redes. De fet, molta gent m'ha donat les gràcies pel carrer per posar la ciència a l'abast.

Eduard Punset. Foto: Adrià Costa

- Ha escrit molt sobre la felicitat. Doni'ns algun consell per ser feliços.

- El gran obstacle a la felicitat és la por. El que jo veig cada dia en la gent són els seus temors, que són el que fan a la gent infeliç. Per ser feliç s'ha de combatre la por.

- En quin projecte està ara?

- Estic escrivint les meves memòries, que sortiran a finals del 2018.

"El gran obstacle a la felicitat és la por. Els temors fan la gent infeliç"

- Poden ser sucoses. És conegut el seu vessant polític i com a divulgador científic. Quins altres episodis seus són menys coneguts?

- Potser la meva etapa com a economista del Fons Monetari Internacional. Vaig ser quatre anys a Haití com a delegat de l'FMI.

- En plena dictadura de Duvalier?

- Sí, però jo mantenia els contactes amb el president del Banc Central, que de fet era l'únic que comptava. Recordo que vaig saludar només un cop François Duvalier, en un acte públic, i em vaig presentar. Em va sorprendre quan em va dir: "Jo sóc immaterial". Potser era una manera de treure rellevància als seus crims.