Els que no es van quedar fins al final en el debat d'ahir a TV3 es van perdre moments brillants. De fet, els primers moments de brillantor que han produït els polítics que ens representen al llarg d'aquesta campanya.

Va estar bé Artur Mas, que va tenir reaccions d'agudesa cada vegada que algú intentava posar-lo contra les cordes. Especialment quan va liquidar, amb una frase, l'acusació de sempre sobre hipotètics pactes amb el PP ("faciliti'm la investidura, senyor Montilla, si sóc el més votat, i evitarà aquest risc"). Però també José Montilla va planxar Alícia Sànchez-Camacho i Albert Rivera amb una defensa tancada del català després del numeret de posar-se a parlar en castellà dels dos competidors anticatalanistes.

Rivera, però, va demostrar que és un bon orador i, de passada, que a Catalunya fins i tot l'espanyolisme, per sostenir-se mínimament, ha de ser català i sense lligams amb Madrid. Herrera es va defensar bé i va ser l'únic que va aconseguir donar algun sentit al tripartit encara vigent. Puigcercós i Sànchez-Camacho, més desdibuixats, van anar per feina disputant-se el bronze.

El debat, sense ser de gran altura, va ser dels que fan afecció. Així que benvingut el cara a cara Mas-Montilla. I els que es queixen, que recordin que ells també han exclòs Joan Carretero i Joan Laporta.