El 23-J, nou test d'estrès per a Junts

"Que Xavier Trias no hagi estat alcalde té moltes implicacions. També al partit: qualsevol gir és ara molt més complicat". El veredicte és d'un dirigent amb ascendència dins de Junts, protagonista en múltiples responsabilitats públiques i implicat en totes les campanyes dels últims anys. "Si hagués sortit bé el retorn de Trias a l'alcaldia, hauríem pogut tornar a ser una formació gran. Ara ens hem de posar al darrere d'un discurs que ens fa més petits", diagnostica -consultat per Nació- una veu amb ascendència de l'entorn de Jordi Turull, amb pedigrí convergent. Al descavalcament de l'exalcalde s'hi suma la intempèrie institucional de Junts -sense la Diputació de Barcelona, el poder real de la formació es redueix a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'ens supramunicipal de Girona-, fet que converteix el 23-J en un test d'estrès per a la formació.


Les eleccions del diumenge vinent, per tant, seran claus per entendre en quin punt es troben els equilibris dins de Junts. L'assaig de gir pragmàtic protagonitzat per Trias va triomfar a les urnes, però no aterrar a Sant Jaume ha deixat a mitges els plans i va impossibilitar qualsevol acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona malgrat la pressió del món local. Una pressió que no va tenir efecte i de la qual en va ser receptor Turull com a secretari general. Si bé ell s'ha mogut entre bambolines -oferta inclosa a Jordi Ballart per presidir l'ens supramunicipal-, Laura Borràs ho ha viscut de manera diferent. En un míting a Manresa, la presidenta de Junts va mostrar-se satisfeta de no haver arribat a cap acord amb els socialistes per governar la Diputació de Barcelona. En privat, no són pocs els representants del món local que ironitzen amb aquesta fórmula: "Devem ser l'únic partit que prefereix ser coherent a poder governar".

La remor interna no s'ha apaivagat en campanya -el domini del discurs està en mans de Míriam Nogueras i el seu equip, i no tant de la war room habitual de Junts-, però la meta volant del 23-J pot permetre un respir, almenys fins que arribin les properes eleccions catalanes. Especialment si Junts és capaç de quedar per sobre d'ERC -ara els separen cinc diputats, els que van dels 13 dels republicans als vuit que va obtenir Borràs el 2019- i de tenir un paper decisiu al Congrés. "Res tornarà a ser com abans, ni a Madrid ni a Barcelona", repeteix aquests dies Nogueras en mítings i entrevistes. Tanmateix, el discurs que equipara el PP amb el PSOE no genera unanimitat en tots els sectors del partit, especialment en els més pragmàtics.
 
"Això és demagògic, no convida a votar a qui ho diu", reflexiona un membre de la direcció consultat per Nació. La mateixa veu manté que la política va "més enllà" de l'aspiració indepedentista, i això vol dir participar de decisions que puguin ser contradictòries, sobretot en el flanc de Madrid. Al mateix temps, però, també hi ha qüestions demoscòpiques que influeixen en el context: Junts es veu obligada a tensar el discurs no només per desgastar ERC, sinó també per evitar fugues cap a l'abstenció. L'electorat de la formació és, segons el CIS, el que més seduït es veu per la idea de no anar a votar als comicis estatals del 23-J.
 

Els equilibris entre sectors

En cercles interns es fa servir l'expressió "empat infinit" per definir la situació en què es troben les dues ànimes, una representada per Borràs i l'altra, per Turull. La presidenta, ja apartada del Parlament després de la condemna per corrupció, va tenir un paper residual en la campanya barcelonina, però manté els suports dels més fidels i no es farà cap moviment sobre el seu futur fins que hi hagi sentència ferma per part del Tribunal Suprem. De moment, això sí, ha resistit la condemna i la sortida de la cambra catalana, i no preveu deixar el càrrec intern.


En el cas del secretari general, les crítiques pels pactes post-municipals venen de dirigents propers -especialment del món local, perquè de les quatre diputacions només es governa a la de Girona-, i també dels més partidaris de la confrontació, que aquests dies treuen pit d'haver aconseguit -per la via dels fets- evitar pactes de primer nivell amb el PSC arran de la maniobra de Jaume Collboni per descavalcar Trias. "Demostra que, ni sent moderats, ens deixen fer res", mantenen des del sector proper a Borràs. I aquest és, precisament, el marc en què es construeix aquest "empat infinit" entre sectors que es detecta en cada campanya.

L'endemà del 23-J dependrà del resultat obtingut, especialment si es queda per sobre d'ERC -una possibilitat que les enquestes no descarten- i si es pot jugar algun paper a Madrid de cara a la investidura de Pedro Sánchez, sempre i quan el candidat socialista tingui alguna opció de ser escollit al Congrés dels Diputats. Superar els republicans insuflaria moral de cara a les catalanes, però el president Pere Aragonèsno té intenció de convocar eleccions fins que arribi el 2025. I, abans d'aquesta data, Junts haurà de triar candidat a la Generalitat -Josep Rull apareix instal·lat en les travesses-, i haurà d'afrontar la llarga precampanya des de la intempèrie institucional. Sempre i quan no es posin les bases per una tornada al Govern que sobrevola l'ambient.