El Parlament ha convalidat aquest dimecres el tercer i últim suplement de crèdit als pressupostos del 2023 prorrogats, una injecció de 469 milions d'euros. Els vots d'ERC i els Comuns s'han sumat als dels socialistes i han permès validar l'última ampliació de crèdit que se suma al total de 4.000 milions dels quals disposarà l'executiu de Salvador Illa per poder desplegar la seva agenda el primer any sense pressupostos. La resta dels grups hi han votat en contra menys Junts, que s'hi ha abstingut.
Els pactes tancats amb ERC i Comuns, i avalats pels sindicats i les patronals, han servit per actualitzar el sou dels funcionaris, el pla d'ajudes contra la guerra aranzelària de Donald Trump, ajudes a la pagesia, ampliar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), recursos per a habitatge, cultura, llengua i educació, d'acord amb els acords d'investidura tancats amb ERC i Comuns. La raó és que el Govern no ha pogut aprovar uns nous pressupostos per al 2025, tot i que aquest era el primer objectiu del president de la Generalitat. La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha assegurat que el tercer decret demostra que el Govern segueix treballant i "inicia nous projectes de la mà d'ERC i els Comuns".
Ara, amb l'ampliació de crèdit resolta, l'executiu compta amb un marc d'estabilitat amb la negociació dels pressupostos del 2026 a l'horitzó. Una estabilitat que va subratllar Illa després de signar l'acord amb sindicats i patronals per al tercer suplement. "És un missatge d'estabilitat, d'ambició i de consens, tres coses que convenen molt en els temps que corren de canvi de paradigma al món", va assenyalar el president.
En declaracions a periodistes després de la votació al ple, la consellera Romero ha celebrat l'aprovació dels suplements de crèdit per "executar tots els recursos" i poder complir tots els acords amb els socis d'investidura. Quant als pressupostos de l'any que ve, ha reblat: "A nosaltres el que ens agradria és poder començar com abans millor".
"No és la primera vegada, per desgràcia, que en aquests anys tenim pròrrogues pressupostàries. Ens agradaria que, de cara als pròxims anys, poguéssim aprovar, obviament, pressupostos. En tot cas, aquest any no ha pogut ser", ha afegit Romero.
ERC, Comuns i Junts
La previsió de la consellera era de repartir els 4.000 milions en dos decrets, però han acabat sent-ne tres. El Govern va aprovar el 25 de març el primer suplement de crèdit, de 2.168 milions i el Parlament el va convalidar el 7 de maig amb els vots de PSC, ERC i Comuns, i l'abstenció de Junts.
El diputat d'ERC Albert Salvadó ha destacat que amb els suplements de crèdit s'han garantit els increments retributius dels treballadors públics i han servit per "muscular" l'ATC, entre d'altres. Però també ha advertit que si no hi ha un nou finançament, no hi haurà "ni pressupostos ni estabilitat".
Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, David Cid, ha instat el Govern a "complir i executar" ara que té la "caixa de les eines". I ha insitit que exigiran que es compleixin els acords per encarar la negociació dels pròxims pressupostos. "Volem més habitatge, serveis públics i transport", ha dit.
Pel que fa a Junts, que s'hi ha abstingut, ha criticat que el Govern "hagi convertit en normal portar decrets de suplements de crèdit per compensar que no tenen pressupost". El diputat Jordi Munell ha dit que el normal seria que l'executiu aprovés els comptes amb els seus socis d'investidura i ha titllat d'escenificació la signatura de l'acord amb sindicats i patronals per avalar aquest tercer suplement de crèdit.
