
La CUP va passar més de dos anys debatent si havia de presentar-se a les eleccions al Parlament o no. I aquesta decisió va provocar moltes convulsions internes i divisions, precisament perquè hi havia qui pensava que la CUP tenia només ADN municipalista. Però, fet el salt al Parlament , amb tres diputats, ha quedat clar que la candidatura de l'esquerra independentista és nacional.
Com s'explica en un reportatge al setmanari EL TEMPS , els 126.219 vots obtinguts al Parlament de Catalunya no són el fruit exclusiu d’un treball municipalista de la militància de base i dels 106 regidors que la CUP té arreu del país. De fet, els pobles i les ciutats en què aquesta formació té representació o fins i tot forma part de l’equip de govern, només han aportat el 30% del total de vots. Així, dels 62.111 vots obtinguts per la CUP a les eleccions municipals del 2011, només 34.000 van repetir amb aquesta formació el 25N.
El més rellevant dels resultats de la CUP, però, no és el percentatge de vot en els municipis on els ciutadans ja tenien una experiència local amb aquest partit, sinó l’acceptació que ha tingut en aquelles poblacions on a les municipals la CUP va punxar o on ni tan sols s’havien presentat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat la gran sorpresa. Per exemple, a l’Hospitalet de Llobregat s’ha passat del 0,64% dels vots a un 2,15%; a Barcelona, de l’1,95%, al 3,95%, i a Badalona, de 1,82% al 3,51%. També són indicatius els resultats obtinguts a Badia del Vallès, una població sense nucli històric i castellanoparlant, on la CUP té el 3,28% dels vots, o Cerdanyola del Vallès, amb un 4,35% dels vots, ambdues ciutats sense associació local ni llista de la CUP a les municipals.
Un altre cas interessant és el de Molins de Rei (Baix Llobregat), on la CUP té quatre regidors. Aquest municipi, amb una tradició de governs d’ICV, va donar un 6,31% dels vots a la candidatura de la CUP al Parlament, un percentatge que gairebé duplica la mitjana obtinguda al país. A l'altre cantó de la balança, el fracàs de Vic, on tot just es va arribar al 3,60%, mentre que al es municipals s'havia superat el 10%.