Aquest divendres es va fer un pas important en el que ens hem acostumat a dir “carregar-nos de raons”. Potser de portar tant pes ja ens comencem a clavar en el camí, però això ja és una altra història. En qualsevol cas, malgrat que el Constitucional ja malda per veure què en farem, la ponència de la llei de Consultes va enllestir la feina. 
 
El text, de 40 articles, vol ser la penúltima clau per celebrar la consulta. Un instrument legal més o menys impecable per poder celebrar sense dramatismes ni atzucacs el 9-N. Els ponents dels partits sobiranistes n'estan orgullosos, de la criatura. Diuen que és una llei exemplar. Potser sí. Ho dubto tant com no ho dubto.
 
En canvi, per la banda unionista -PSC i PP, C's no participa de la ponència- es van afanyar a recordar que aquesta llei no serveix pel 9-N. El representant popular, Santi Rodríguez, ho va argumentar amb un sintagma constitucionalista. Si fa o no, el ponent socialista, Ferran Pedret, va fer igual. Ara bé, Pedret va utilitzar un símil curiós. Va dir que si aquesta llei s'utilitzava pel 9-N era com utilitzar un “martell per serrar”. O una cosa per l'estil. 
 
A la vista del virus constitucionalista que ha infectat l'unionisme vaig recordar unes paraules. “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”.

Unes paraules que no responen a cap discurs, ni a cap declaració política ni a cap conferència. Són les paraules que redacten l'article 9.2 de la consagrada Constitució espanyola. Sí, senyor Pedret, són vostès els que utilitzen la Constitució només com un martell i com una serra, i no com el coixí en què fins i tot ella mateixa es defineix.