Quan el Partit Popular de Galícia (PPG) va retornar al poder l'any 2009, el nou president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va promoure el que va anomenar “bilingüisme harmònic”, un subterfugi creat exprés per tombar tota la política lingüística educativa que havia exercit el bipartit precedent format pel Partit Socialista de Galícia (PSG) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). Tres anys després, l'oposició malda per retornar al poder i reprendre aquelles polítiques que protegien la llengua gallega, especialment a l'escola.

 

El fet és que no només la societat civil gallega que donava suport a les polítiques lingüístiques del bipartit, en bona part desenvolupades a partir de lleis aprovades sota els mandats de Manuel Fraga, no està gens d'acord amb els canvis efectuats per l'actual president gallec, sinó que també els que se les prometien amb aquell canvi de govern n'han quedat satisfets.

 

Anem a pams. El principal canvi en matèria lingüística de la legislatura de Feijóo, l'aprovació d'un decret que obligava a impartir les assignatures en una relació del 50% per al gallec i el castellà va provocar multitudinàries manifestacions contràries a evitar la fi d'un model escolar basat en la immersió i encara avui, entre 4.000 i 4.500 professors es neguen a acatar el decret i a impartir les classes en castellà.

 

Encara n'hi ha més. Segons Carlos Callón, president de la Mesa pola Normalización Lingüística, el decret forma part d'una política “que intenta eliminar el gallec com a llengua oficial”, arribant a l'extrem que “es prohibeix la docència de matemàtiques, tecnologia i física i química en gallec”, fet que hauria portat a que a les grans ciutats -a Galícia és convenient tractar per separat les grans ciutats de la resta del país, especialment en qüestions lingüístiques- “hi hagi un 90% de centres en les que pràcticament no s'ensenya en gallec”, tot i que “més d'un 40% de famílies reclamen l'ensenyament en aquest idioma”. Callón dóna per fet que a Galícia “està prohibida la immersió lingüística”, un fet que, assenyala, “no es produeix ni a França”.

Votar "en gallec"

Davant d'aquesta situació de "pràctica prohibició del gallec", Callón demana un retorn "al consens que ha trencat el PP", un partit a qui acusa "de reconèixer drets lingüístics per despres no permetre'n l'exercici". Així mateix, el president de la Mesa fa una crida als seus conciutadans, demanat-los que l'hora de depositar el seu vot a les urnes, "votin en gallec".

 

Aquest estat de les coses podria portar la impressió que altres sectors, més proclius a l'ensenyament en espanyol, haurien quedat satisfets per la política de Feijóo. Però el cas és que no és així. A l'altra banda de l'espectre social, Gloria Lago, presidenta de Galicia Bilingüe, considera que tot i que el decret “havia d'acabar amb una situació de monolingüisme en gallec”, a la pràctica “això no és així”, perquè mentre que la Mesa denuncia que hi ha assignatures que no es poden fer en gallec, des de l'altra banda es denuncia que les assignatures troncals “s'han d'impartir en gallec”, i acusen Feijóo de dur a terme “plans d'enginyeria social”.

 

Fet i fet, i davant la imminent convocatòria electoral, els diferents partits presenten projectes que van des del simple continuisme proposat pel PP fins al retorn a les polítiques del bipartit, basades essencialment en el Plan Xeral de normalización da lingua galega, aprovat sota governs del Partit Popular i la presidència de Manuel Fraga. També aquesta és la idea d'Alternativa Galega d'Esquerda, la coalició de nou encuny formada per Anova -el partit de l'històric nacionalista Xose Manuel Beiras-, Esquerda Unida i Equo. De fet, la seva número dos per la Corunya, Yolanda Díaz, manté que “Feijóo ha fet bo a Fraga en matèria lingüística” al temps que expressa que l'anomenat bilingüisme harmònic “és una artificiositat”. Altres partits extraparlamentaris i amb dubtoses possibilitats d'entrar al parlament gallec, com UPyD i Sociedad Civil y Democracia -el partit de Mario Conde- fan seu el discurs que a Catalunya sostenen formacions com Ciutadans no defensant llengües, sinó drets lingüístics.