“Estem convençuts i advoquem des d'aquí, que aquesta possible situació que afecta totes les persones, avui espanyoles i demà catalano-espanyoles (igual que moltes altres en la topada entre Catalunya i Espanya), han de trobar una sortida lògica mitjançant acords, diàleg o transaccions, sigui quin sigui el futur de les relacions entre Catalunya, Espanya, i la Unió Europea. Catalunya haurà de tenir un encaix necessari internacional en l'espai Schengen, en Espanya ia la Unió Europea. No només convé a Catalunya i als seus ciutadans, sinó que és imprescindible per a tota la ciutadania de la Unió inclosa l'espanyola no catalana”.
Aquest no és el text d'un informe de l'Assemblea Nacional Catalana o del Cercle Català de Negocis o del Consell Assessor per a la Transició Nacional, sinó un informe del despatx d'advocats Roca i Junyent. Un estudi jurídic signat per Eduard Sagarra, advocat especialista de la firma i Professor titular de Dret Internacional Públic a la Facultat de Dret de Barcelona.
Segarra escriu en l'informe de cinc pàgines titulat “Ciutadania i nacionalitat futura en una Catalunya independent” amb el que defensa la tesi que els ciutadans d'un estat català mantindrien el passaport europeu, perquè la mateixa Constitució no permet retirar la nacionalitat espanyola, llevat que es renunciï expressament. Partint d'aquesta premissa Sagarra manté la tesi que es mantindria les mateixes condicions que actualment perquè “en cas contrari, podrien donar-se conseqüències contràries als drets subjectius de les persones”.
“Encara que sembli paradoxal podria donar-se el cas que si Catalunya no pertanyés a aquesta organització supranacional que és la Unió Europea, com a Estat membre de la Unió, després de la secessió; però els seus nacionals que alhora fossin espanyols tindrien el privilegi de ser ciutadans de la Unió amb tots els drets inherents a aquest estatus en el territori de els 28 Estats avui membres, inclosa Espanya i a tot el món”, conclou l'informe.
