El cantant de Festa Major

Publicat el 14 d’agost de 2011 a les 23:04
És diumenge a la nit. Fa fresca. Si fos dona diria que tinc fred. Les dones sempre tenen fred i sempre tenen gana quan no toca. Són així.

Sóc en un poblet de muntanya. He quedat amb un bon amic. És diu Jordi i és un pescallunes - per aquells qui es pensin que l'única festa major del país se celebra a Gràcia, un pescallunes és un fill de Torelló-. En Jordi té els collons pelats de llegir, fuma i frueix de l'art perdut de la conversa. Enigmàtic, audaç i eixerit té la virtut d'entreveure els paranys de la vida i no li fas passar bou per bèstia grossa. De neurona llarga, esmerila les frases amb polidesa i utilitza els adjectius en la justa mesura. Les clava.

La mala sort ha estat que hem quedat en un dia de Festa Major. Al poblet, bucòlic i entremaliat, és la "Nit Jove". Actuen quatre grups de nova fornada que proven el so amb una versió rockabilly del Virolai. La meva ànima benedictina s'esvera.

Comença l'actuació. A la plaça hi ha més vells que no pas joves. S'ho miren amb desconfiança però fixen els ulls a l'escenari. "Els joves venen tard", diu l'amo de la fonda que ha posat taules al carrer. Els avis fan que sí amb el cap.

En Jordi i jo escoltem el grup musical que té un nom estrany. Els integrants vesteixen samarretes i porten arracades a les orelles i en el que no són les orelles. Un toca el baix, dos més la guitarra, un altre la bateria, i enmig, un que canta. Com és habitual en aquests concerts em queixo perquè mai no entenc què diu el cantant. Per molt que li miro els llavis no puc desxifrar les vocals i les consonants que suposo que el noi posa amb ordre a l'hora de cantar les lletres. Només sento la bateria, els esgarips de la guitarra i una remor de fons, molt de fons, que és la veu confinada del cantant.

En Jordi, amatent a la queixa, m'aclareix la situació: "Això és com l'independentisme, qui porta la veu cantant no se l'entén perquè la bateria -els independentistes- no paren de tocar el bombo i els platerets com a posseïts". "I la guitarra?", pregunto admirat del símil. "Els dissidents que viuen per tocar els collons", conclou. Ai...i quan acabarà aquesta Festa Major?