05
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
20:25h
La nova llei d'educació no inclourà finalment la menció explícita que feia referència al castellà com a llengua vehicular a l'escola i impedirà que els centres que segreguen per sexe rebin finançament públic. Aquestes són les dues principals novetats de la norma en tramitació que ha de passar pàgina a la llei Wert. La votació de les esmenes en comissió ha estat precedida per la discrepància entre ERC i JxCat sobre si es blinda o no el model d'immersió lingüística a l'escola catalana.
Tal com havien acordat els republicans amb el PSOE i amb Podem, s'ha eliminat de la disposició addicional 38 la següent referència: "El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars". ERC, així com els comuns, entenen que amb aquesta supressió es garanteix el català com a llengua vehicular. La llei estableix ara la directriu que les "administracions educatives" han d'assegurar el dret a rebre ensenyament en castellà i les llengües cooficials de cada territori d'acord amb el que estableix l'Estatut i la Constitució, però no com a llengua vehicular.
Els republicans han votat a favor de l'esmena, mentre que JxCat no té representació a la comissió però s'hi ha oposat públicament. Quin és el punt de conflicte entre els dos partits? El diputat Sergi Miquel va defensar aquest dimecres que en comptes de modificar només la referència al castellà s'hauria de suprimir directament tot el primer apartat de la disposició addicional 38 de la llei, encara en tramitació, que fa referència a les llengües vehiculars. JxCat va argumentar que parlar d'"administració educativa" i no precisar que es tracta del govern autonòmic no impedeix "al ministre de torn" que via reial decret fixi un percentatge més alt de castellà a les escoles catalanes. "Hi ha sentències dels tribunals més favorables a la immersió que aquesta esmena", va etzibar el dirigent postconvergent.
Després de les declaracions de Miquel, els republicans van convocar d'urgència per respondre. Ho va fer la diputada Montse Bassa, que va denunciar les "falsedats" i les afirmacions "molt greus" que JxCat va dir sobre l'esmena pactada per ERC amb els dos partit de la Moncloa. Segons Bassa, precisament el que fa l'esmena és garantir que que es respectarà la llei d'educació catalana i, per tant, el català com a llengua vehicular i que no és cert que el govern espanyol pugui augmentar el percentatge de castellà via reial decret. Una llei orgànica, va precisar la diputada republicana, passa per sobre de qualsevol decret de la Moncloa.
"És impossible fer una mala interpretació, en el text queda molt clar", va insistir Bassa, que va precisar que la llei, quan parla d'"administracions educatives", sempre fa referència al Departament d'Educació mentre que fa servir les denominacions de govern i ministeri per referir-se a l'estat espanyol. La conclusió d'ERC és que JxCat està fent "partidisme" amb la qüestió.
Més enllà d'eliminar la menció explícita al castellà com a llengua vehicular, la llei també estableix l'obligatorietat dels centres "sostinguts parcial o totalment per fons públics" a coeducar en totes les etapes educatives i a garantir la igualtat efectiva entre homes i dones i, per tant, "no separar l'alumnat pel seu gènere". La norma també recull que es promogui la presència de les dones en estudis de l'àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, així com incentivar la presència masculina en els àmbits on predomina la dona.
Ara, la llei haurà de ser aprovada en comissió, on s'abordaran les esmenes que queden vives i es votarà al Congrés, previsiblement, aquest mes de novembre.
Tal com havien acordat els republicans amb el PSOE i amb Podem, s'ha eliminat de la disposició addicional 38 la següent referència: "El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars". ERC, així com els comuns, entenen que amb aquesta supressió es garanteix el català com a llengua vehicular. La llei estableix ara la directriu que les "administracions educatives" han d'assegurar el dret a rebre ensenyament en castellà i les llengües cooficials de cada territori d'acord amb el que estableix l'Estatut i la Constitució, però no com a llengua vehicular.
Els republicans han votat a favor de l'esmena, mentre que JxCat no té representació a la comissió però s'hi ha oposat públicament. Quin és el punt de conflicte entre els dos partits? El diputat Sergi Miquel va defensar aquest dimecres que en comptes de modificar només la referència al castellà s'hauria de suprimir directament tot el primer apartat de la disposició addicional 38 de la llei, encara en tramitació, que fa referència a les llengües vehiculars. JxCat va argumentar que parlar d'"administració educativa" i no precisar que es tracta del govern autonòmic no impedeix "al ministre de torn" que via reial decret fixi un percentatge més alt de castellà a les escoles catalanes. "Hi ha sentències dels tribunals més favorables a la immersió que aquesta esmena", va etzibar el dirigent postconvergent.
Després de les declaracions de Miquel, els republicans van convocar d'urgència per respondre. Ho va fer la diputada Montse Bassa, que va denunciar les "falsedats" i les afirmacions "molt greus" que JxCat va dir sobre l'esmena pactada per ERC amb els dos partit de la Moncloa. Segons Bassa, precisament el que fa l'esmena és garantir que que es respectarà la llei d'educació catalana i, per tant, el català com a llengua vehicular i que no és cert que el govern espanyol pugui augmentar el percentatge de castellà via reial decret. Una llei orgànica, va precisar la diputada republicana, passa per sobre de qualsevol decret de la Moncloa.
"És impossible fer una mala interpretació, en el text queda molt clar", va insistir Bassa, que va precisar que la llei, quan parla d'"administracions educatives", sempre fa referència al Departament d'Educació mentre que fa servir les denominacions de govern i ministeri per referir-se a l'estat espanyol. La conclusió d'ERC és que JxCat està fent "partidisme" amb la qüestió.
Més enllà d'eliminar la menció explícita al castellà com a llengua vehicular, la llei també estableix l'obligatorietat dels centres "sostinguts parcial o totalment per fons públics" a coeducar en totes les etapes educatives i a garantir la igualtat efectiva entre homes i dones i, per tant, "no separar l'alumnat pel seu gènere". La norma també recull que es promogui la presència de les dones en estudis de l'àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, així com incentivar la presència masculina en els àmbits on predomina la dona.
Ara, la llei haurà de ser aprovada en comissió, on s'abordaran les esmenes que queden vives i es votarà al Congrés, previsiblement, aquest mes de novembre.