La frase 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni' de la nació, en una esmena aprovada pels diputats francesos en primera lectura per afegir-la a l'article 1 de la Constitució, podria ser traslladada finalment al títol XII sobre les col·lectivitats territorials, entre els articles 72 i 76, on es tracta de l'administració sota l'estat en comunes (ajuntaments), departaments (diputacions) i regions. Aquest seria l'acord al qual ha arribat una comissió conjunta de diputats i senadors de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit del govern, dins una série més àmplia de divergències entre les dues cambres.
El Partit Socialista, partidari majoritàriament del reconeixement constitucional, han presentat per la seva part una proposició de llei al Senat que modificaria l'article 2. Segons aquesta proposició, la frase existent 'la llengua de la República és el francès' es completaria amb les següents paraules: 'en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni'. És més probable que s'adopti la primera solució, de la UMP, que no pas del PS, a l'oposició. Tot i el fort consens obtingut en primera lectura a l'Assemblea Nacional, la votació contrària posterior dels senadors a la referència a l'article 1 va estar encapçalada pel propi grup de la UMP, a qui s'hi van ajuntar centristes, comunistes i, fins i tot, algun socialista. La ministra de Justícia, Rachida Dati, va defendre públicament l'esmena a favor de les llengües regionals, però en privat va reconèixer que 'el govern no se sentia especialment identificat' amb aquest canvi, segons ha trascendit.
El debat a les pàgines dels diaris està centrat, realment, en el manteniment de la convocatòria de referèndums per a qualsevol nova entrada d'un país a la Unió Europea. L'actual president francès, Nicolas Sarkozy, volia suprimir la referència impulsada pel seu predecessor, Jacques Chirac, però la majoria de diputats i senadors de la UMP la volen conservar oposats com estan a l'entrada de Turquia.
Un principi d'acord deixaria la porta oberta a escollir entre referèndum o simple aprovació parlamentària en funció de les dues terceres parts dels parlamentaris. Els socialistes, en tot cas, ja han anunciat que votaran en contra de la reforma constitucional perquè no preveu una modificació de l'escrutini senatorial que afavoreix, a través d'un sistema indirecte i repartit en el temps, la continuació d'una majoria de dretes i una cambra que es destaca per les seves posicions conservadores respecte els diputats.
El Partit Socialista, partidari majoritàriament del reconeixement constitucional, han presentat per la seva part una proposició de llei al Senat que modificaria l'article 2. Segons aquesta proposició, la frase existent 'la llengua de la República és el francès' es completaria amb les següents paraules: 'en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni'. És més probable que s'adopti la primera solució, de la UMP, que no pas del PS, a l'oposició. Tot i el fort consens obtingut en primera lectura a l'Assemblea Nacional, la votació contrària posterior dels senadors a la referència a l'article 1 va estar encapçalada pel propi grup de la UMP, a qui s'hi van ajuntar centristes, comunistes i, fins i tot, algun socialista. La ministra de Justícia, Rachida Dati, va defendre públicament l'esmena a favor de les llengües regionals, però en privat va reconèixer que 'el govern no se sentia especialment identificat' amb aquest canvi, segons ha trascendit.
El debat a les pàgines dels diaris està centrat, realment, en el manteniment de la convocatòria de referèndums per a qualsevol nova entrada d'un país a la Unió Europea. L'actual president francès, Nicolas Sarkozy, volia suprimir la referència impulsada pel seu predecessor, Jacques Chirac, però la majoria de diputats i senadors de la UMP la volen conservar oposats com estan a l'entrada de Turquia.
Un principi d'acord deixaria la porta oberta a escollir entre referèndum o simple aprovació parlamentària en funció de les dues terceres parts dels parlamentaris. Els socialistes, en tot cas, ja han anunciat que votaran en contra de la reforma constitucional perquè no preveu una modificació de l'escrutini senatorial que afavoreix, a través d'un sistema indirecte i repartit en el temps, la continuació d'una majoria de dretes i una cambra que es destaca per les seves posicions conservadores respecte els diputats.
