Els punts principals de les bases, que el CES entregarà dimecres als líders dels dos partits amb aspiracions sobiranistes, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i a Artur Mas (CiU), i també al conseller competent, Joan Puigcercós (Governació i Administracions Públiques), inclouen que es plantegin referèndums per iniciativa popular, del Parlament o del Consell de Govern; que la seva celebració coincideixi amb la data de comicis electorals per així motivar la participació en les dues direccions –eleccions i referèndum-, i deixa oberta la possibilitat que el resultat del referèndum sigui decisori o consultiu. Els impulsors del CES l'han descrit com una eina d''aprofundiment de la democràcia'.
L'impulsor i president del CES i vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Alfons López Tena, i el també impulsor del CES i professor de Dret Constitucional, Héctor López Bofill, han presentat com a eina de 'participació' i d''aprofundiment de la democràcia' el document de bases de la futura Llei de Consultes Populars per via de Referèndum que dimecres entregaran a Carod, Mas i Puigcercós, el pròxim divendres al PSC i, en una data encara per concretar, a la resta dels grups parlamentaris –ICV-EUiA, PPC i Ciutadans-.
Aquest document, de 22 pàgines, aspira a convertir-se en la llei que preveu l'Estatut de Catalunya i que, segons han explicat López Tena i López Bofill, és 'plenament constitucional i estatutari'. És a dir, que no entraria pas en conflicte amb el marc legal català o espanyol per tal d'evitar 'possibles ofensives polítiques' en aquest sentit. De la mateixa manera, han optat també per evitar la 'mínima innovació' en relació amb la legislació relacionada tant a Catalunya com a l'estat espanyol.
El CES proposa, amb les bases, establir els canals jurídics de concreció i d'expressió del dret a decidir per tal que la ciutadania pugui prendre decisions 'fonamentals de la seva comunitat', ha dit Alfons López Tena, la qual cosa desplegaria els articles 29 i 122 de l'Estatut, els quals atorguen competències exclusives a la Generalitat per organitzar consultes populars i als ciutadans per promoure-les.
Precisament, cap d'aquests dos articles, en les parts que al·ludeix la futura llei, han estat recorreguts al Tribunal Constitucional (TC) pel PP, i per tant podrien desenvolupar-se igualment si finalment el TC tombés l'articulat pendent sentència.
Punts bàsics de la llei
Els punts bàsics del document de bases per la futura llei inclou que la convocatòria de consulta popular pugui ser promuguda no només per iniciativa parlamentària o pel Consell de Govern, sinó també per iniciativa popular, tot i que amb condicions. Segons han indicat López Tena i López Bofill, s'han basat en models 'avançats' de democràcia, com els Estats Units, Alemanya o Suïssa, i després d'estudiar aquests casos proposen que amb un mínim de 50.000 signatures i un màxim del 5% del cens electoral es pugui tramitar la convocatòria, que hauria de tenir autorització de l'estat espanyol, ja que la competència de convocar referèndums és exclusiva de l'estat espanyol. Tot i així, recomanen que les xifres mínimes siguin d'entre 150.000 i 200.000.
Un altre punt que proposen és que la celebració de la consulta popular coincideixi amb la d'algun tipus de comicis electorals. Segons han dit, això 'combatria la desafecció política i promouria la participació electoral', perquè en la mateixa cita a les urnes el ciutadà votaria per a les eleccions i per al referèndum.
Un cop se celebrés el referèndum, el punt que queda obert, que no és clar en la legislació vigent, és que la consulta popular fos o no vinculant. Tot i així, el CES proposa que sigui decisori des del moment que la participació en el referèndum sigui superior al 50%.
Sobre les matèries per les quals es podria celebrar un referèndum, el CES suggereix en el document de bases que tant les competències assumides per la Generalitat com les matèries que són competència de l'estat o d'altres institucions multinacionals, però respecte les quals la Generalitat pot presentar proposicions de llei i propostes, puguin ser objecte de referèndum. És clar que, en tot cas, la celebració d'aquest referèndum hauria de rebre l'autorització de l'estat.
López Tena i López Bofill han explicat que la condició de l'elector que podria votar als referèndums seria el mateix que els participen en els comicis normals, ja que això està limitat per la Constitució espanyola i, en aquesta llei, no podria ampliar-se a altres ciutadans, com per exemple els immigrants sense nacionalitat espanyola.
El CES pretén que, si la llei tira endavant, es plantegin referèndums sobre tot tipus de matèries, i així 's'agafi el rodatge' per a què, més endavant, s'arribi al referèndum de independència. El document 'va de bracet amb el projecte de sobiranisme que defensa el CES', ha explicat López Bofill, però no n'és exclusiu.
Actualment la legislació espanyola ja permet la convocatòria de referèndums a l'estat espanyol, sempre impulsats per l'executiu espanyol, i també als municipis, tot i que l'únic cas de referèndum a un municipi català es va donar a Palamós sobre l'ampliació d'una plaça, que l'estat va autoritzar i que va resultar negatiu.
Els líders del CES han reconegut que el document ja podria tirar endavant amb els vots positius de CiU i ERC, i que també compten amb el suport d'EUiA. El PSC no s'hi ha posicionat, però la seva opinió es confirmarà el pròxim divendres, quan el CES li presenti el document. En el cas que els partits volguessin canviar-ne la seva essència, López Tena ja ha anuncia que podria fer arribar la proposta legislativa al Parlament per la via de la iniciativa popular.
