El finançament de l'Estat no va al mateix ritme per tothom. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la renovació dels concerts econòmics del País Basc i de Navarra pel 2022 i fins al 2026. Mentre aquests plans compleixen terminis i es converteixen en un pur tràmit que es valida cada cert temps, el finançament per a la resta de les autonomies acumula ja nou anys de retard.
El nou acord per aquest quinquenni introdueix bàsicament tres nous impostos en aquests dos territoris. La tramitació de les lleis que els han acompanyat s'ha produït fins i tot accelerant terminis: lectura única, per via ràpida i sense passar per ponència ni comissió parlamentària. D'aquesta manera, doncs, el País Basc i Navarra tindran la gestió i la recaptació dels impostos de solidaritat de les grans fortunes o sobre els envasos de plàstic.
[noticiadiari]2/237976[/noticiadiari]
Un escurçament de terminis que dista molt de la renovació del finançament per a la resta d'autonomies. I és que la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) està pendent de renovació. L'últim cop que es va validar va ser el 2009 i el fet que sigui un mecanisme quinquennal situava la nova revisió l'any 2014. Però els executius estatals tant de color popular com socialista que s'han constituït des de llavors han congelat l'assumpte.
Llavors, en ple moment d'esclat del procés català i just en l'any que s'acabaria celebrant la consulta del 9-N, la Moncloa tenia altres preocupacions i no va abordar l'assumpte. Sense un escenari polític tan revolucionat, les necessitats derivades de la crisi sanitària per la pandèmia també van aturar-ne l'abordament. I ara, l'esclat de la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències econòmiques i socials han estat l'últim motiu per no renovar el finançament autonòmic.
[noticiadiari]2/237936[/noticiadiari]
Catalunya és, amb altres 14 autonomies i els enclavaments autònoms de Ceuta i Melilla, a l'anomenat "règim comú", que sobre el paper es pacta multilateralment entre les comunitats i l'Estat al Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan consultiu on el govern central té la meitat dels vots. Del "règim comú", el cafè per a tothom fiscal, se'n salven Euskadi i Navarra, dues economies petites i dinàmiques.
En els últims anys, el debat sobre el finançament també ha canviat de mans. Si l'havia liderat Catalunya -fins i tot amb aquella proposta de pacte fiscal que va presentar Artur Mas a Mariano Rajoy el 2012-, ara és l'Espanya buidada qui el reivindica. Malgrat tot, però, i segons dades de la Generalitat, el dèficit fiscal català amb l'Estat ja se situa entre els 18.000 i els 20.000 milions d'euros per any.
El concert basc fa via a Madrid... i el finançament de la resta ja va nou anys tard
L'Estat amplia els plans econòmics especials per a Euskadi i Navarra mentre congela des del 2014 la renovació del "règim comú" en el qual hi ha Catalunya

- Imatge d'arxiu d'una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera -
- Europa Press
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 23 de febrer de 2023 a les 13:45
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català