La mesa del Congrés estudiarà dimecres que ve l'informe que va encarregar als serveis jurídics de la institució sobre la necessitat de rebaixar o no la majoria absoluta del Ple després de la suspensió d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, els quatre diputats independentistes empresonats i jutjats al Tribunal Suprem.

De moment, aquest tema no s'ha tractat a la reunió que l'òrgan de govern de la cambra baixa ha mantingut aquest dijous, perquè els lletrats encara no han conclòs l'informe que se'ls va encarregar divendres passat. La presidenta Meritxell Batet ha avançat que la mesa ha demanat que l'informe estigui llest per a la seva pròxima cita, que serà dimecres que ve.

L'informe jurídic haurà de detallar totes les conseqüències que pot tenir en el Congrés, i no només pel que fa a la presa decisions per majoria en el ple, el fet de no tenir els 350 diputats en plenitud de funcions. La mesa del Congrés ha de fixar el nombre de "membres de dret de la cambra" durant el temps que duri la suspensió, a l'efecte del còmput de la majoria absoluta, així com per a la determinació de la composició de les comissions parlamentàries i els diferents òrgans i per al disseny de contingents per al debat d'iniciatives o de preguntes orals als membres del govern.

Baixar la majoria a 174 diputats pot ser clau per investir Sánchez

Oriol Junqueras, que va ser elegit eurodiputat a les eleccions europees del 26-M, podria renunciar a l'escó al Congrés, que és incompatible amb el d'Estrasburg, però des Junts per Catalunya (JxCat) asseguren que Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull no tenen intenció d'abandonar. Respecte a la majoria absoluta (la meitat més un), que en situació normal està fixada en 176 diputats, la Mesa de la Cambra podria decidir baixar-la a 174 diputats, ja fossin tres o quatre els que es mantinguessin suspesos sense ser rellevats (amb 346 o 347 diputats amb dret a vot, la meitat més un de la Cambra segueix sent 174).

Baixar aquest llindar, encara que sigui per dos escons, té la seva rellevància política per a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez. Sobretot, perquè el PSOE va aconseguir sumar 175 vots sense comptar amb formacions independentistes per a l'elecció de Batet com a presidenta del Congrés. En concret, la diputada socialista va reunir a favor de la seva candidatura al PSOE, Unides Podem, PNB, Coalició Canària (CC), Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC).

PP i Cs s'oposen a la rebaixa

Si aquesta aliança es repetís després del debat d'investidura, Pedro Sánchez hauria superat la majoria absoluta rebaixada i podria ser proclamat en primera votació, i el vot d'ERC i de JxCat resultaria irrellevant. De moment el PP i Ciutadans ja han mostrat la seva oposició al fet que la Mesa del Congrés rebaixi la majoria absoluta. Teodoro García Egea, secretari general del PP, rebutja que per "una carambola" es pugui facilitar a Sánchez el camí a la reelecció, mentre que José Manuel Villegas, de Ciutadans, assegura que si ERC i JxCat volen tenir tots els seus vots, han de rellevar als diputats suspesos.

L'informe dels lletrats, que s'espera per a la setmana que ve, haurà de donar resposta a aquests interrogants, i en el seu contingut tindran especial rellevància els antecedents, que són favorables a reajustar la composició de la Cambra.

Un precedent de 1989

El principal precedent data de 1989, després de les terceres eleccions generals que va guanyar el socialista Felipe González i que van ser recorregudes pel PP en una sèrie de províncies. La Cambra no va poder constituir-se amb tots els diputats perquè 18 electes no van ser proclamats a l'espera de la decisió judicial sobre els comicis i quatre més, d'Herri Batasuna, no van arribar a assumir plenament la condició de parlamentaris per haver acatat la Constitució "per imperatiu legal ", una fórmula que no va ser acceptada pel llavors president del Congrés, el socialista Fèlix Pons.

Així, es va arribar a la investidura amb 332 diputats en ple exercici, excloent als 18 diputats que estaven pendents dels recursos judicials sobre els comicis. Els quatre diputats d'HB, que van recórrer perquè s'acceptés la seva fórmula d'acatament "per imperatiu legal", van ser considerats diputats "absents".

Segons va indicar en el ple el llavors president de la Cambra, el socialista Fèlix Pons, la majoria absoluta es va rebaixar als 167 diputats, que van ser just els que va aconseguir González per superar la votació al primer intent. Això sí, el cap del govern espanyol va prometre sotmetre a una qüestió de confiança quan la cambra estigués al complet. Els quatre diputats d'Herri Batasuna no van arribar a tornar al Congrés i González va manar la resta de legislatura amb 175 diputats.