El Consell d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea ha donat llum verda aquest dilluns el seu pla estratègic 2015-2018 que té per objectiu principal "reforçar i donar més coherència" a la projecció internacional de Catalunya. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha presidit aquesta tarda la primera trobada del Consell.
En aquesta reunió inicial s'ha constituït formalment el nou òrgan assessor i s'ha donat validesa al pla estratègic per als pròxims tres anys. Aquest pla, que s'ha sotmès a consulta pública els darrers mesos, s'ha presentat avui al Consell i es preveu que s'aprovi per part del Govern durant les properes setmanes.
El Consell d'Acció Exterior i de Relacions amb la UE és un òrgan assessor, consultiu i de participació externa que presideix el president de la Generalitat, i que està contemplat a l'article 17 de la Llei d'Acció Exterior.
Les funcions principals del Consell d'Acció Exterior i de Relacions amb la UE són dissenyar i fer propostes en aquest àmbit i fer arribar al Govern les iniciatives i propostes convenients per millorar les actuacions, i participar en els treballs d'elaboració d'iniciatives legislatives de l'administració de la Generalitat, com avantprojectes de llei i disposicions generals, inclosos el pla estratègic d'acció exterior i de relacions amb la UE i els plans sectorials anuals.
També té les funcions d'impulsar la col·laboració, cooperació i assistència recíproca entre el Govern i els ens locals i altres ens d'interès públic amb una activitat internacional notable, especialment per garantir la seva participació en el procés d'informació, consulta i propostes previ a l'elaboració i l'aprovació del Pla estratègic d'acció exterior. I, finalment, inclou conèixer i fer seguiment de l'acció política i de govern i contribuir amb la seva expertesa al compliment dels compromisos i acords de la Generalitat.
El pla estratègic
L'article 15 de la Llei d'Acció Exterior preveu que el Govern elabori el Pla estratègic d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, amb la participació de la resta de departaments, tot integrant les seves propostes efectuades en el marc de la Comissió Interdepartamental d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.
A més, la Llei estableix que cal garantir la informació, consulta i participació de la resta d'actors de l'acció exterior de Catalunya, especialment dels ens locals de Catalunya i la societat civil competent en aquesta matèria, de manera que el Pla sigui resultat d'un procés ampli d'estudi, informació, consulta, participació i avaluació de l'experiència precedent.
El pla s'ha concebut com un instrument intern fonamental per ordenar, impulsar i reforçar la política d'acció exterior de la Generalitat. El document estableix quatre grans objectius estratègics. En primer lloc, pretén promoure i defensar Catalunya a Europa i al món mitjançant la internacionalització de l'economia, la cultura i el coneixement.
D'altra banda, el pla té per objectiu refermar la vocació europeista i mediterrània de Catalunya i la defensa dels seus interessos davant la UE i altres institucions d'àmbit europeu i mediterrani.
El document també busca contribuir als objectius d'abast global, com són la pau, la seguretat, els drets humans, el desenvolupament sostenible, la justícia social i el multilateralisme actiu. Finalment, el Pla pretén promoure una diplomàcia més moderna i eficaç, que doni suport i servei als catalans a l'exterior i els faciliti un major protagonisme.
Així, a banda de consagrar la vocació europeista i mediterrània de Catalunya, la necessitat de cercar el màxim consens polític en el disseny de les orientacions i les estratègies generals de l'acció exterior, la necessitat de dotar-la de la màxima coherència, coordinació i transversalitat i la transparència dels poders públics. A més, garanteix la promoció de la pau i la seguretat com a eix d'actuació, i la no-discriminació per raó de gènere, origen, nacionalitat o edat, entre d'altres.
El Consell d'Acció Exterior aprova «reforçar» la projecció internacional del país
Mas presideix l'òrgan assessor, que s'ha reunit en la seva primera sessió constitutiva
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
-
Publicat el 20 de juliol de 2015 a les 20:15
Et pot interessar
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política La normalitat no és una foto
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros