El ple del Tribunal Suprem ha desestimat, per unanimitat, el recurs d'empara presentat per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig contra l'auto de processament del passat 21 de març del 2018 que, dictat pel magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena, confirmava el processament contra ells per presumptes delictes de rebel·lió, desobediència i malversació de fons públics. 

Ara, el TC considera que les queixes dels tres polítics catalans exiliats són "prematures" per "falta d'esgotament de la via judicial prèvia", ja que la controvèrsia del processament no havia estat resolta de forma "ferma i definitiva en la via judicial". Els procediments de la via judicial ordinària es mantenien encara oberts i, per tant, la decisió de Llarena encara es podia denunciar "en la causa penal en què s'havia produït". 

Puigdemont, Ponsatí i Puig consideraven que se'ls havia vulnerat el dret fonamental al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la tutela judicial efectiva, a l'assistència lletrada, el dret a un jutge imparcial i a un procés amb totes les garanties. També indicaven, en l'escrit, que se'ls havia coartat el dret a la legalitat de les infraccions i sancions. Respecte d'alguns d'aquests drets, com ara el dret a un jutge imparcial, el Constitucional recorda que la queixa s'hauria d'haver presentat a través d'un incident de recusació, ja que aquest és el pressupost processal previ a un posterior recurs d'empara. 

Pel que fa a la vulneració del jutge ordinari, recorda que els recurrents "encara tenen l'oportunitat processal" de plantejar aquest fet al tribunal que els jutgi, mitjançant l'article de previ pronunciament. I sobre la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, la sentència aclareix que aquesta queixa la podrien haver presentat davant del Tribunal Suprem, si no s'haguessin declarat en rebel·lia.