La fortuna de la família reial espanyola, novament en el punt de mira. En aquesta ocasió, el focus apunta a Álvaro d'Orelans-Borbón, cosí del rei emèrit Joan Carles I. Segons informa el diari britànic The Telegraph, d'Orleans-Borbón hauria rebut comissions per valor de 50 milions de francs suïssos (47 milions d'euros) després de la venda de Banco Zaragozano al britànic Barclays l'any 2003.
El pagament d'aquest import, però, genera dubtes entre les formacions polítiques i els reguladors. En aquest sentit, el mitjà recordà que Joan Carles I ja ha estat acusat d'amagar diverses fortunes en comptes bancaris a Suïssa sota el nom del seu cosí.
[noticia]186086[/noticia]
La notícia arriba un any i mig després que Corinna, empresària alemanya i amant del monarca emèrit, revelés que Joan Carles I havia cobrat una comissió de 80 milions d'euros per la construcció del tren d'alta velocitat des de Medina a La Meca. Segons Corinna, el rei va demanar aquesta suma de diners pel seu paper d'intermediari, que va permetre que empreses espanyoles com OHL o Indra s'adjudiquessin un contracte de més de 6.300 milions d'euros.
El cosí de Joan Carles I va cobrar un pessic de 47 milions per la venda d'un banc
Ãlvaro d'Orelans-Borbón es va emportar aquesta comissió després de vendre Banco Zaragozano a l'entitat britànica Barclays l'any 2003
ARA A PORTADA
Publicat el 17 de febrer de 2020 a les 18:29
Et pot interessar
-
Política Junts respon l'ultimàtum de Collboni: dona per trencades les negociacions per la reforma del 30%
-
Política L'independentisme demana explicacions a Parlon pel dispositiu de Mossos a Montserrat durant la visita de Felip VI
-
Política El Govern manté amb vida la bilateral del finançament però admet que no té data
-
Política El Govern diu que el dispositiu dels Mossos per la visita de Felip VI a Montserrat va ser «adequat» per fer l'acte amb «normalitat»
-
Política El Govern emmarca «en l'àmbit privat» la trobada de divendres passat entre els presidents Sánchez i Illa a la Moncloa
-
Política L'exdirectora de la DGAIA diu que el seu cessament va ser polític i reivindica la feina feta malgrat les «mancances»