El debat sobre la immigració s'obre pas: «Parlar-ne és guanyar»

Integració, convivència, drets, exigència, demografia, multiculturalitat, contractació en origen, acollida... són paraules que s'han escoltat aquest dissabte al matí a l'Ateneu Barcelonès en una jornada de reflexió i debat “La Catalunya dels 10 milions: Catalanitat i immigració”, organitzada per Acció Catalana i Nació. La conclusió ha estat ben clara i pràcticament unànime: parlar d'un fenomen que no és reversible i que té un impacte evident en la nostra societat és l'única manera de "guanyar" i allunyar fantasmes com la divisió social, els guetos o l'extrema dreta.

La jornada, a la que han assistit una seixantena de persones, l'ha obert el conseller d'Acció Social i president de l'entitat, Carles Campuzano. "El repte és fer més gran el nosaltres i més petit l'ells", ha afirmat a la seva benvinguda emmarcant el debat que vindria i que va inspirar una crònica de Nació a partir d'un debat al Cercle d'Economia i un article al mateix diari de Ferran Mascarell, que ha fet la cloenda.

Per posar xifres, dades i fer caure alguns tabús i falsos mites sobre la suposada singularitat demogràfica de Catalunya ha presentat una ponència Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics. Ha deixat clar que el repte migratori i la caiguda de la natalitat estan íntimament lligats i que difícilment es revertirà la tendència.

Esteve ha desmuntat també el mite del "tots no hi cabem" perquè, si bé el creixement de la població ha estat important a Catalunya (de 6 a 8 milions en 35 anys i amb la perspectiva en els 10 el 2050), això no ha frenat el despoblament de les comarques de l'interior del país i la població, la que ja hi era i la nouvinguda, s'ha concentrat la litoral. Prenent com a exemple el que han fet altres països ha assenyalat l'escola i el treball com les claus per poder gestionar de forma exitosa la convivència.

El món del treball, la llengua i el foment del sentiment de pertinença han centrat la taula rodona que, conduïda pel subdirector de Nació, Ferran Casas, ha aplegat l'exconseller Chakir el Homrani, d'ERC, l'exdiputada Salwa El Gharbi, de Junts, l'advocada Erika Torregrossa, exdirigent del PSC, i l'empresari David Garrofé, que va ser secretari general de la patronal Cecot. 

 
Torregrossa ha defensat que l'actitud cap als nouvinguts no ha de ser de "tolerància" sinó de "coneixement" i ha alertat contra els guetos que impedeixen, per exemple, que molts nouvinguts es puguin socialitzar en català o estendre el "sentiment de pertinença". El Gharbi ha fet una crida a desterrar les posicions més "victimistes" i "fatalistes" i ha lamentat que alguns agents i partits només es fixin en les negativitats de la immigració i no "en l'aportació positiva".

Una aportació que és cultural però també econòmica. I aquest vector ha centrat més l'atenció de Garrofé i d'El Homrani. L'exconseller també ha alertat, però, contra els discursos de la por, que no només és dels catalans d'origen, sinó també de molts immigrants que temen que els seus fills es desarrelin. Ha fet una crida a trobar "espais de connexió" i a integrar laboralment les persones en situació irregular abans que pensar en contingents de treballadors. De la seva experiència en aquest àmbit ha parlat Garrofé, que ha lamentat que el Govern no tingui una política més transversal en l'àmbit de la immigració i mecanismes d'acollida més potents, també per treballadors qualificats que reclamen les empreses.

La cloenda ha anat a càrrec de l'exconseller Ferran Mascarell que, de forma esquemàtica, ha marcat tres reptes per fer i guanyar el debat: seguir parlant-ne i "no defugir" cap assumpte; actualitzar el llenguatge i les posicions per deixar de referir-se a una "realitat migratòria que és antiga"; i la urgència que la política espavili i sigui capaç de generar un "pensament nou".