
Jordi Fàbrega torna a estar arran de la seva destitució com a delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, després que aquest dimarts donés suport a la crida a la formació d’una candidatura sobiranista única llançada per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.
El passat mes de desembre, arran del protagonisme destacat de Fàbrega en la primera onada de consultes d’independència, la seva destitució ja va a punt de fer-se efectiva, però les indecisions entre el president José Montilla i el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira sobre qui havia d’assumir-ne la responsabilitat política van frenar-la al darrer moment. I el tema no va trascendir als mitjans. Fàbrega va pronunciar un discurs en un sopar de càrrecs i excàrrecs municipals osonencs de CiU, PSC, ICV, ERC i d'altres candidatures, demanant el vot pel 13-D (veure vídeo).
El suport i impuls de Fàbrega a les consultes -Sant Pere de Torelló va ser un dels municipis amb una participació major- va suposar que el PP en demanés el cessament al mateix Parlament. El delegat també va ser durament recriminat pels màxims dirigents d’ICV pel seu posicionament polític –“aquí no necessitem independentistes per a res”, li van assenyalar- ja que és president de l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM), un partit municipalista coaligat amb ICV en les darrers eleccions. Tanmateix, ICV no va moure fitxa per demanar a Montilla la seva destitució de delegat del Govern, cosa que aquesta setmana sí que s’hauria plantejat de fer, servint-li així en safata el seu cap.
Les mostres de rebuig d’ICV s’han vehiculat, indirectament, a través d’un comunicat de l’EPM en què destaca que la presa de posició de Fàbrega per l’operació de la Solidaritat Catalana per la Independència ésexclusivament a títol personal i no compromet el conjunt de l’organització. També s’ha pronunciat en el mateix sentit Decidim.cat, el moviment que agrupa més d’un miler de càrrecs de diversos partits que reivindiquen el dret a decidir, i del qual Jordi Fàbrega n’és fundador i dirigent, en tant que alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona).
En aquesta crisi oberta a partir de la seva adhesió, Fàbrega ha explicat al seu entorn que no creu que hagi estat deslleial al tripartit ni als grups que en formen part, ja que no s’ha pas integrat a la plataforma impulsada per Laporta, Tena i Bertran, sinó que tan sols s’ha manifestat favorable de forma genèrica a una candidatura unitària de tot el sobiranisme català. Fàbrega és delegat des de la constitució del segon tripartit, el desembre de 2006.
En els mesos que han transcorregut des del desembre –quan Fàbrega va ser objecte d’un fort rebuig intern a ICV per ser independentista- han passat coses i s’han mogut peces, com ara la presa de posició de l’alcaldable per Barcelona, Ricard Gomà, que va anunciar que ell votaria “sí” en una consulta. I també el contundent pronunciament del diputat europeu Raül Romeva en favor del dret a decidir i l’allunyament d’Espanya.
Tenint en compte que el govern ja s’aguanta amb pinces i que hi ha problemes molt més importants que aquest, el més possible és que Fàbrega es mantingui com a delegat del Govern a la Catalunya Central fins a les properes eleccions. El fet que la coordinació i tutela dels delegats estigui en mans del vicepresident Carod-Rovira –que manté una bona sintonia personal amb Fàbrega- també juga en aquesta direcció. És difícil pensar que en plena fase agònica del tripartit Carod vulgui assumir, ara sí, la responsabilitat d’expulsar Fàbrega sota l’acusació d’haver defensat la unitat electoral del sobiranisme català. Tanmateix, una petició directa per part de Saura per fer fora Fàbrega, sembla que hauria de ser atesa pel Consell executiu.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=DKgN_zdTHks&feature=player_embedded#![/youtube]