Els passadissos del Parlament aquest matí esperant a ser escenari d'una jornada històrica. Foto: QS/Nació Digital Ni vegueries, ni la retallada del dèficit, ni la llei de joventut. El debat de les emocions i de la racionalitat ha arribat al Parlament. Per primera vegada, un debat és un debat. Components com lobbys professionals, llibertat de vot, ideologia, emocions i racionalitat omplen els passadissos del Palau del Parc de la Ciutadella. Es debat si es prohibeix o no la carnisseria del toreig a Catalunya. S'aprovarà si Catalunya fa un pas més cap a la civilització o per motius d'estranya emotivitat atàvica continua permetent un dubtós espectacle. La ILP per prohibir els toros ha encetat un debat interessant, contraposat i que ha donat vida a un Parlament que treballa sense teoritzar.
A tres quarts de vuit del matí, un sofert treballadors passa frisós l'aspiradora per les catifes del Palau. Sua, sua molt. Els defensors i detractors de la prohibició prenen posicions davant la façana del Parlament. Mossos antiavalots se'ls miren de reüll. Periodistes internacionals i catalans arriben al Palau. Discuteixen amablement amb l'Escudé, l'eficient cap de premsa de la cambra catalana.
Dia de periodistes femenines que emeten en directe pels programes matinals “set-ups” explicant que els catalans prohibim coses. Un veterà diputat d'Iniciativa prega que ningú s'equivoqui de botó. Alea jacta est. CiU i PSC decidiran si indulten els toros o els condemnem a ser escorxats públicament més enllà de l'Ebre.
Pesarà la qüestió nacional? Sia com sia, escoltats els arguments d'uns i dels altres, el vot seria molt clar. Els animalistes han racionalitzat un debat argumentat, tècnic i esporgant qualsevol mena de frikisme. Els protaurins han apel·lat a l'emoció, al sentiment. Montilla, el cordovès, potser veu aquest matí l'estocada dels toros en aquest país. La premsa internacional potser veu que hi ha una part d'Espanya que no vol ser Espanya. I els toros, de ben segur, com animal sortiran guanyant.
De moment, mentre espero que arribin els habituals companys de la premsa, bec un tallat i m'encanto contemplant com un honrat membre del poble treballador català passa l'aspiradora. El dia tindrà moltes “passes”.
