La senyera amb més de 30 anys d'història. Foto: QS/NDVespre i nit de debat, de certa catarsi i, sobretot, de decisions. La constitució formal del corrent crític del PSC, Agrupament Socialista, celebrada ahir a Torroella de Montgrí i presidida per una senyera amb 30 d'història a l'esquena amb l'eslògan "Guanyem la llibertat", va servir als seus impulsors per recordar-se que en la "Catalunya binària" -del sí o no- , cal prendre decisions.
La primera va ser criticar de manera oberta i franca l'actual deriva de la cúpula de Nicaragua tot reivindicant els anys daurats del maragallisme. La segona, dir sí o no a la consulta. I tercera, anar a primàries. I la quarta, reivindicar que el PSC maragallista va ser el que va registrar els millors resultats de la història. És a dir, en Cobi va treure la mala llet i va gosar bordar Darth Vader, la imatge descrita per un dels assistents del totpoderós lloctinent de Pere Navarro, Antoni Balmón, que darrerament ha repartit llenya sense tacte ni miraments.
Entre el assitents s'hi trobaven independentistes desacomplexats -membres del secretariat de l'ANC-, federalistes ja poc convençuts, progressia veterana i fins i tot ex-militants del PSAN als que el cos els demanava marxa i ho van demostrar al debat. "No hi ha fractura identitària, ni cultural", va sentenciar el cap de files del PSC, a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, repetint amb insistència que el maragallisme va portar al paradís a un socialisme reinventat. "Jo aniré a la Via Catalana i votaré sí", va assegurar una històrica militant. "Jo no aniré a la Via Catalana però no em sotmetré als aiatol·làs de la federació catalana del PSOE", afegia un altre.
"Hem de pressuposar que serem un estat propi, sia associat o no amb Espanya", insistia un militant rabiüt. "Hem de dir si fem suport o no a la Via Catalana, jo hi aniré", reblava un altre. "Però quina alternativa a la independència ens ofereix Espanya?", preguntava socràticament Marina Geli. "Hem de defensar que la gent participi a la Via Catalana perquè anirà bé pel país",assegurava un militant del PSC "des de la seva fundació". "El titular de demà ha de ser que Agrupament Socialista demana la participació a la Via Catalana, i ull ho diu un que no sap encara si hi anirà", demandava un altre militant amb triennis a l'esquena.
Decisions
Finalment, les decisions van ser preses. Una anar a primàries. Dues, demanar a la direcció que deixi llibertat per assistir a la Via Catalana i "promoure la participació ciutadana per enfortir la majoria a favor del dret a decidir". I tres, deixar en stand-by una llista unitària a Europa. I quatre, recordar que Cobi, quan vol, sap bordar. Per si queda cap dubte: "Agrupament Socialista es planteja un estat propi, associat o no amb Espanya, depenent de la capacitat que aquesta mostri d'acceptar un diàleg en peu d'igualtat i un pacte just".
Els assistents
Entre els assistents, però potser en una altra òrbita els impulsors com l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; la diputada Marina Geli; l'eurodiputada, Maria Badia; Pia Bosch i l'exdiputat Dani Font. I amb veu pròpia, el cap de files del PSC a l'ajuntament de Barcelona, Jordi Martí; Joan Colom, ex-vicepresident del Parlament Europeu, i les precandidates a l'alcaldia de Barcelona, Rocío Martínez Sampere i Laia Bonet, que fins i tot, algú sospitava d'una terna per fer una llista conjunta per oposar-se al ja protocandidat de l'aparell, Jaume Collboni. Com a convidats d'honor, els exconsellers Antoni Castells i Joaquim Nadal i, perquè no fos dit, destacats membres d'Avancem com Jordi del Rio o Fabián Mohedano, membres de l'executiva de Nicaragua.
