Eren les vigílies del Nadal de 2014. La Taula de forces polítiques i socials per l'Estat propi (CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA, les CUP, l'AMI, l'ANC i Òmnium Cultural) es reunia per elaborar el full de ruta del procés, després de l'èxit clamorós del 9-N. Unió Democràtica enviava a aquestes trobades Toni Font, vicesecretari general de la formació i home de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida.

Font havia insistit en les reunions anteriors en el que eren les línies vermelles d'Unió: garantir que tota proposta que vingués de l'Estat seria escoltada. I que un projecte de tipus confederal seria analitzat amb cura. La resta de participants feien esforços per evitar que els democristians es despengessin de la taula.

El divendres 19 de desembre l'acord semblava a tocar. Però després de festes les coses es van torçar. Malgrat les concessions fetes perquè Unió no es desvinculés de la Taula de forces, va quedar clar que la direcció d'Unió no tenia massa interès a aparèixer com a signant d'un acord al costat de forces de l'esquerra alternativa.

Si en partits com EUiA fer-se la foto amb el president Artur Mas era vist quasi bé com un anatema, per a Unió la prioritat semblava evitar signar l'acord. Quan el mes de març d'aquest any es va anunciar l'acord del full de ruta, Unió es va refugiar en la seva consulta interna del 14 de juny per no signar-lo.

En totes les trobades de la taula, Antoni Font no podia amagar una gran incomoditat. Aquesta informació reforça les recents declaracions de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, segons les quals l'estratègia de la direcció d'UDC era la de torpedinar el procés des de feia temps. Una tesi que Josep Maria Vila d'Abadal ha defensat en diverses ocasions, afirmant que a Duran i Lleida se li va fer l'encàrrec d'impedir la consulta del 9-N.