El director del CNI, Félix Sanz Roldán, ha reconegut aquest dijous que "es podria haver fet millor" per aturar el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017. Ho ha dit en el marc d'un col·loqui durant unes jornades periodístiques, on ha subratllat, però, que la informació que es va recollir tant aquell dia com els previs va ser "útil" per al govern espanyol, segons ha explicat que li va manifestar l'aleshores president espanyol, Mariano Rajoy.

Tot i això, Sanz Roldán no ha amagat que el 2 d'octubre va veure "moltes cares llargues" quan va arribar a la seu del CNI. L'actuació dels cossos policials espanyols, que l'1-O va comportar càrregues contra els votants en molts col·legis, no van servir per trobar les urnes els dies previs ni per impedir la votació el primer d'octubre, com tampoc ho van fer els atacs als sistemes informàtics encarregats de comptabilitzar els vots.

El director del CNI ha afirmat també que el servei d'intel·ligència espanyol actua sempre dins la llei, i ha recalcat que una llei orgànica regula la seva activitat i li permet "entrar a la vida" de persones si "la defensa nacional ho justifica" i sempre "autoritzat per un magistrat del Tribunal Suprem". El cap dels espies espanyols ha respost així en ser preguntat per quin tipus d'instruments existeixen per evitar que els agents del CNI facin un ús personal de la informació que obtenen, i ha afegit que "la informació obtinguda només va a l'analista".

"Així treballem sempre i així obtenim els elements amb els que treballem", ha afegit. En aquest sentit, el general ha assenyalat que aquesta llei orgànica és "territorial" -se circumscriu només a Espanya-, de manera que, si el CNI "hagués de perseguir un terrorista en un estrany país del centre d'Àfrica, no tindria a qui demanar-li permís".