L'escala d'honor del Parlament està aquest dijous plena de petjades. Ja se sap: en dia de pluja, sabates brutes. Més encara si s'hi arriba caminant per un Parc de la Ciutadella minat de basses. En aquest dia gris, doncs, el ple arrenca amb l'estora vermella que rep tots els diputats i membres del Govern plena de fang. Un fang que ha arribat a colar-se dins d'uns despatxos on des de primera hora del matí entren i surten feixos de papers.

La jornada és tan feixuga com la dinàmica parlamentària de negociar propostes de resolució. En total, més d'un centenar de textos que imprimeixen el segell polític de cada grup, que busquen la complicitat de la resta i que es couen durant hores i hores perquè després, en molts casos, acabin en sac trencat. L'estratègia política i el tacticisme per burxar en les contradiccions de l'altre i guanyar la partida són clau. Per això els passadissos del Parlament s'amenitzen amb cimeres a peu dret improvisades, diputats que donen explicacions fora de micròfon als periodistes i uixers que preveuen que avui serà d'aquells dies que tornaran a plegar tard.

Que la cosa va d'enfangar està clar quan, dues hores després d'arrencar la jornada, comença a sonar el "run-run" dels partits contraris a la independència de voler evitar que es votin resolucions que facin referència al referèndum i al procés constituent. El nom del Tribunal Constitucional es fa sentir com un tro. El PP, Ciutadans i també el PSC l'invoquen, però el gran òrgan judicial no necessita carta de presentació, sinó que fa acte de presència per si sol anunciant, en ple frenesí parlamentari, que ordena que s'obri la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També el Tribunal Suprem, per no ser menys, demana al Congrés permís per investigar Francesc Homs per haver format part de l'engranatge de la consulta del 9-N.

Els tribunals com a banda sonora 

Són paraules majors, però és hora de dinar. El Parlament ha acabat assumint l'excepcionalitat com a part de la rutina i sovint és vital forçar parèntesis per tenir un moment per prendre aire. La veu del tribunals forma part ja de la banda sonora de la legislatura. Després del recés, tornada a la realitat, bateria de declaracions i una soporífera tralla de votacions a l'hemicicle que, per concepte, han de servir perquè Govern i oposició s'arromanguin en els pròxims mesos.

Dia gris, pluja i fang, molt de fang, en el 82 aniversari de la proclamació de l'Estat Català per part del president Lluís Companys. En aquell 1934, primer es va fer la proclamació i després van actuar els tribunals. Pot ser que ara la història es repeteixi però en ordre invers? El servei de neteja del Parlament ha aspirat l'estora. Però ja torna a estar feta, de nou, un fangar.