El filòsof espanyol José Ortega y Gasset serà recordat per moltes coses però, a Catalunya, sempre s'associarà al terme "conllevancia". Seu és el concepte, adoptat durant els anys trenta del segle XX, que l'encaix de Catalunya dins d'Espanya no es pot acabar de completar i els problemes que origina s'han de mirar de saber portar. Amb tota humilitat, conscient de no tenir la talla intel·lectual del personatge, crec que no la va encertar. L'hauria encertat si hagués assenyalat que aquesta situació tenia data de caducitat.

La "conllevancia" va acabar baixant pel camí del pedregar amb la transició. Els poders resultants del règim franquista van dissenyar un estat espanyol que no va resoldre l'encaix de Catalunya –potser perquè la història ho fa impossible- i va perpetuar el "problema catalán" com una arma llancívola utilitzada indistintament per dretes i esquerres espanyoles a l'hora de guanyar vots, impossibilitant la "conllevancia" perquè un dia o altre això havia de petar. Ni el PP ni el PSOE són capaços d'explicar al seu electorat que han de reformar l'estat per encaixar-hi d'una vegada Catalunya. I tant Ciudadanos com Podemos estan demostrant que tampoc no ho podran fer.

Cap polític espanyol que opti a ser l'inquilí de La Moncloa pot anar a l'Aragó i dir-los que això del corredor central no pot fer-se. Ni pot anunciar als territoris del sud de l'Estat que es quedaran sense "peonadas" perquè s'ha d'invertir en economia productiva. Ni pot anar al nord i explicar que l'AVE s'ha de deixar a mitges. Ni, per suposat, pot facilitar una consulta com va fer David Cameron.

A Catalunya, fruit de les eleccions municipals, hi ha una aura de pessimisme entre el públic independentista arran, sobretot, del triomf de l'indeterminisme de Barcelona en Comú. I els partits, especialment CDC i ERC, han intensificat la batalla per liderar el sobiranisme. És difícil aclarir si la llista unitària i la visibilització d'un líder seria l'aposta més segura, o si la diversitat d'opcions independentistes pot sumar més suports. Sigui com sigui, intentem no prendre mal i ser seriosos. Està bé anar per feina i és comprensible tenir pressa però, tranquils, que si des del 1714 no ho han pogut arreglar, tampoc no ho faran en dos dies.