Joan Puigcercós i Andreu Mas-Colell, durant el debat de totalitat dels pressupostos aquest dimecres Foto: Aleix Moldes"Alguna cosa està canviant en aquest país quan els independentistes citen Quevedo". Així ho comentava aquest dimarts un veterà diputat a la cambra catalana després d'escoltar com el cap de files d'ERC al Parlament, Joan Puigcercós, recitava el poeta barroc i castellà durant el debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos.
"Nosaltres els diem, com va dir Quevedo, que entre el fuero y el huevo potser en aquest país ens toca parlar del fur; Quevedo deia que els catalans entre el fur i l’ou, el fuero y el huevo, sempre anaven cap a l’ou, i ha estat la història del fracàs d’aquest país i de les nostres institucions durant els darrers anys, perquè sempre tendíem a l’ou pensant en els diners", va explicar amb fruïció el president dels republicans a la cambra, en una de les seves intervencions més memorables.
Partint d'aquesta premissa, Puigcercós va continuar el joc de paraules per demanar al Govern que no s'encanti amb la petició del pacte fiscal a canvi de quatre duros. "Per tant, parlem del fur. I vegem quan vostès, més enllà d’aquests pressupostos, seran capaços de posar damunt de la taula el Ple en el qual creem les condicions per un concert econòmic", va emfatitzar Puigcercós.
Seguint el joc d'ous, i en torn de rèplica, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va admetre que això de fer ballar l'ou no va amb ell. "Confesso que no sé massa bé que va dir Quevedo sobre el fur o l’ou, però ja li asseguro jo que, si als catalans només els hagués preocupat l’ou, jo no estaria, vostès no estarien aquí i les institucions catalanes no existirien", va admetre amb humilitat Mas-Colell. I tot seguit, va afegir: "Em sembla que la història diu que hem practicat una combinació més o menys eficaç, més o menys sàvia d’estimular l’ou i, per tant, tenir un país pròsper i de mantenir el fur i, per tant, d’estar aquí, avui, en aquest parlament i continuarà sent així, encara que ens hi hàgim de passar cent anys, encara que espero que ens n’hi passem força menys". Tota una descripció de l'ambivalència calculada pròpia i històrica del catalanisme.
Indis i Cow-Boys
La resolució i aplom per assolir el fur, abans de l'ou, que Puigcercós pregava a Mas-Colell es va resumir en una frase: "No esperi la trucada de Madrid". Una sentència que va servir el cap de files republicà per insistir en què CiU té 10 escons a disposició de marcar "un full de ruta clar" per combatre que "vinguin per nosaltres". De fet, Puigcercós va dibuixar una comparativa ben gràfica per descriure les relacions i els compromisos econòmics entre el govern espanyol i la Generalitat: "en el joc d’indis i cow-boys nosaltres érem els indis i el paper mullat era per a nosaltres".
Mas-Colell no es va arronsar i es va mostrar displicent amb els cow-boys: "No som independents, aquest és un fet, estem a dintre del Regne d’Espanya i aquest té un govern, un govern que acaba de començar, un govern que, certament, té història, però que li hem de tenir respecte, que representa molta gent". Una consideració que, pel conseller, no treu que a "Catalunya se l'ha d'acceptar tal com és". Així que entre l'ou i el fur, l'ensenyament final del debat és clar, tant els indis com els cow-boys per fer una truita han de trencar l'ou. Sempre i quan el fur sigui la truita.
