Des de fa uns dies, Cristina Manresa ocupa el seu despatx a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Granollers. És la nova cap de la Regió Policial Metropolitana Nord, que engloba el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme i el nord de Barcelona.

-Com van les primeres setmanes?

Molt intenses. El meu objectiu és conèixer els equips de treball i tot el que m’estic trobant és molt positiu. A més, hi ha gent amb qui ja havia treballat en altres moments i això sempre és bo. Em sobta i m’agrada perquè hi ha molta gent que viu on treballa, i això és bo perquè coneixen la zona i treballen pels seus.

-Com ha estat passar de la Regió Policial Metropolitana Sud, on estava fins ara, a la Nord?

Les dues són molt heterogènies, però la Nord té més intensitat i comissaries molt potents. En altres regions a l’estiu la feina baixa, però aquí tot l’any es manté igual. Jo sóc de Badalona, i allà i al Maresme veiem que el turisme ha pujat molt i això es nota.

-El seu antecessor, el comissari Joan Figuera, comentava que el 2016 els delictes havien baixat un 10% però els robatoris a domicilis havien pujat. Com ho afronta?

Estem en un bon moment i han baixat, però això no vol dir que no n’hi hagi. Ho afrontem amb la col·laboració de les policies locals, intentant trobar punts per on poder tancar la regió i treballant amb vessant preventiva. Per exemple: expliquem a la gent que no digui a les xarxes socials que se’n va dir de viatge. Es tracta de posar-ho difícil als delinqüents.

-Quins són els principals reptes en aquesta època?

Són els que anomeno reptes d’estiu: els incendis, els robatoris i furts a les platges i els accidents o ofegaments a la platja i a la piscina. I també la vigilància a les autopistes. Tot això sense oblidar la part delinqüencial, clar, i els nous delictes.

-Quins són aquests nous delictes?

Per exemple, l’expansió de les noves tecnologies entre la gent gran, que fa aparèixer noves modalitats de delictes de gent que se’n vol aprofitar. Hem de donar resposta a aquesta nova realitat que té a veure amb Internet i les noves tecnologies i que es veu també als delictes d’odi i discriminació que se’n puguin generar. També cal estar atents a tendències que afecten als joves, com la Balena Blava o l’Abecedari del Diable, tallar-ho d’arrel i donar explicacions a mestres i famílies perquè sàpiguen com actuar.

-El Vallès Oriental és complicat de vigilar per les seves característiques?

Aquí les policies locals juguen un paper molt important. Per això ens coordinem amb elles per vigilar les urbanitzacions i les carreteres secundàries. També és fonamental que el ciutadà ens ajudi. Va molt bé que, si veuen moviments sospitosos a casa dels veïns quan ells no hi són, ens avisin perquè intervinguem.

-Hi ha la sensació que últimament a la comarca hi ha moltes detencions per tràfic de drogues. Realment és així, o els mitjans de comunicació els hi donem molta importància?

El tema de la droga no és exclusiu de la policia, va més enllà i és social. Aquí es treballa molt bé, les unitats d’investigació coneixen les problemàtiques del territori i obtenen bons resultats.

El pes d’una policia de proximitat

-Quin pes creu que ha de tenir la proximitat en la tasca dels Mossos d’Esquadra?

L’he experimentat i funciona. No hi ha res que doni més satisfacció al policia i al ciutadà que el contacte directe, que ells expliquin què els preocupa i tu els hi ofereixis la solució. De fet, quan t’hi reuneixes, si escoltes bé, ja et donen la solució. A més, actuar així serveix perquè donis resposta a la sensació de seguretat. Vivim en una època de molt desconcert i la policia pot ajudar a trobar més tranquil·litat.

-I això com ho poden aconseguir?

Una de les meves prioritats és arribar encara més al ciutadà i intentar pacificar espais. Molts cops es diu “Cal més policia! Més policia!”. Aviam, més policia... si cal! Hem de permetre que la gent resolgui els seus problemes. Hi ha barris amb conflictes enquistats. Per què la policia també ens hi hem d’enquistar? Ja sé que potser és llençar pedres a la meva teulada, però molts cops una retirada a temps és una victòria.

-Vostè també elogia el paper dels mediadors.

És que són importaníssims! Estem en una època en què tenim problemes molt complexes que la policia sola no pot resoldre. Si un mediador va a una plaça on hi ha un problema i no el pot solucionar ja hi anirem nosaltres, però deixem-los treballar. Això és la policia de proximitat. Com quan deien “això ja li direm a la Cristina”, referint-se a mi. Tot plegat sense fer soroll, i no magnificant temes que ja estan resolts, cosa que passa sovint.

-Què en va aprendre de ser la responsable dels Mossos d’Esquadra durant la vaga de controladors del Prat o l’atropellament d’un tren a Castelldefels en un Sant Joan?

Que quan arribes al lloc dels fets t’has d’organitzar i treballar en equip. Sempre anem als grans titulars i de vegades les petites coses són les que la gent necessita que li resolguis. Estem per això i no ens n’hem d’avergonyir. S’ha de mantenir la calma i que baixi el sufflé.

-L’any 2009 vostè va ser la primera comissària dels Mossos d’Esquadra. Com ha evolucionat el cos durant aquests anys pel que fa a la igualtat?

He deixat de ser notícia i això està molt bé, perquè aquests coses no haurien de ser notícia. El cos ha fet una aposta important, però la realitat és que som un cos jove on les dones sempre hem tingut molta presència i ara estem per sobre del 21%. El problema l’havia vist a mesura que pujaves a l’escalafó, perquè sol coincidir amb la maternitat, la dificultat que suposa un trasllat per la família, etcètera. Tot això, cada cop veig més dones en llocs de responsabilitat, com a caps o responsables de comissaria o d’unitats d’investigació, cosa que abans era més difícil. S’ha normalitzat la situació. A més, prefereixo treballar en equips mixtes perquè enriqueixen molt.

-Li fa por que ens acostumem a l’augment de la presència policial per l’amenaça terrorista?

El que és perillós és que la gent s’acostumi a viure amb por. Hem d’explicar que sí, que l’amenaça terrorista és un dels reptes que tenim, però també hem d’insistir que mai com fins ara havíem estat tan segurs com fins ara. Per això hem de minimitzar certs discursos. Sempre dic que tens més possibilitats de morir d’un atac de cor que per un atac terrorista. En això la policia tenim un paper important, perquè si el missatge de tranquil·litat ve d’un uniformat arriba molt més, però això no ven tant als mitjans de comunicació. I dic al mateix al revés.

-En quin sentit?

L’uniforme no t’ha de bloquejar per arribar a la gent. El futur de la policia passa per estar al costat del ciutadà, no enfrontat a ell al davant. Poc a poc ho estem aconseguint. Arribarà un moment que en les taules de disseny dels dispositius policials hi haurà ciutadans donant la seva opinió.