La decisió final serà de la Junta Electoral, però els precedents deixen poc marge de dubte. La interpretació de la llei electoral que ha fet recentment l'organisme electoral, ratificada pel Tribunal Suprem, fa preveure que se li aplicarà la inelegibilitat sobrevinguda, és a dir, que se li retirarà l'escó i es farà córrer la llista de Junts, donant entrada així al proper candidat, Antoni Castellà. Serà, doncs, aquest ens administratiu qui probablement apartarà Borràs del Parlament, després que ella no ho hagi volgut fer voluntàriament -tots els partits, excepte Junts, li ho han demanat- i que la reforma exprés del reglament que plantejava el PSC, per poder destituir-la com a presidenta, s'hagi aparcat fins al maig, poc abans que arrenqui la campanya de les eleccions municipals.
La reunió de la JEC començarà a la una del migdia. L'organisme pot decidir sobre el futur de Borràs perquè està condemnada per un delicte contra l'administració pública -la prevaricació- i la llei electoral permet, en aquests casos, que una persona sigui inelegible per a un càrrec públic encara que no hi hagi sentència ferma. La mateixa llei diu que les causes d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat amb el càrrec. És a dir, si la JEC aplica aquesta interpretació, com ja ha fet en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, Borràs serà inelegible com a diputada i, per tant, tampoc podrà mantenir l'escó que té des del febrer de 2021. Es tracta d'una interpretació de la llei que genera dubtes entre juristes, perquè podria vulnerar drets fonamentals.
Borràs ja ha dit que defensarà el seu escó fins al final, més enllà dels recursos que interposarà contra la sentència del TSJC per demostrar la seva innocència. Difícilment, però, podrà mantenir l'acta de diputada a curt termini, però sí que això li donarà munició per a futurs recursos a Europa. El problema del fet que la JEC opti per retirar ja l'escó de Borràs és que la sentència encara no és ferma i existeix la possibilitat que el Suprem revoqui la resolució del TSJC. En aquest cas, Borràs ja hauria perdut l'escó, que no podria recuperar fins que hi hagués noves eleccions. Es produiria, doncs, una vulneració dels seus drets i dels drets de les persones que van votar Junts l'any 2021.
La via de la JEC s'avança al Parlament
La via de la Junta Electoral agafa avantatge respecte de les opcions que s'han obert al Parlament. Tots els grups han demanat a Borràs que s'aparti de la presidència per responsabilitat, però ella s'hi nega i el seu partit, Junts, li dona suport i ha fet moviments per mirar de restituir-la, amb l'argument que la sentència del TSJC "ha demostrat que no hi ha corrupció". No hi haurà restitució de Borràs, i tampoc un pas al costat voluntari. En aquesta situació d'interinitat, en els darrers dies s'han obert dues opcions per fer fora Borràs del càrrec de presidenta del Parlament, suspès des del juliol. Una és la de la JEC; l'altra, la proposta del PSC per reformar el reglament del Parlament i poder apartar Borràs de la presidència, sense que perdi l'escó.Aquesta opció, que el PSC volia que fos a través d'una reforma ràpida, no s'abordarà fins al maig, poc abans que comenci la campanya per a les eleccions municipals. Per ara, a més, no disposa de prou suports per tirar endavant. Els socialistes volen retocar el reglament perquè una majoria absoluta de diputats puguin canviar la composició de la mesa del Parlament. ERC hi veu mancances i la CUP ho considera un "nyap", cosa que fa inviable, ara com ara, que pugui tirar endavant la proposta. Sense solució política, la via administrativa té el camí lliure amb una interpretació que va més enllà del que preveu el reglament del Parlament -un diputat no perdrà l'escó fins que hi hagi sentència ferma- i que, segons han manifestat els grups sobiranistes en casos precedents, vulnera la sobirania de la cambra.
[noticia]254647[/noticia]
El relat de la persecució s'enforteix
Borràs ha defensat sempre que és víctima d'una persecució política i que el seu cas s'emmarca en la repressió contra l'independentisme. El seu entorn fins i tot ha reforçat la idea que no va ser condemnada per corrupció -perquè no hi ha hagut enriquiment personal-, tot obviant el delicte de prevaricació. La resta de partits sostenen la sentència del TSJC demostra que hi va haver una mala praxi administrativa. A Junts, malgrat que el lideratge de Borràs no genera unanimitat, la plana major del partit ha tancat files públicament amb la presidenta, amb l'única excepció de Magda Oranich. En tot cas, si la JEC finalment deixa Borràs sense escó, el relat de la persecució que abanderen ella i el seu entorn s'enfortirà. També facilitarà que el Parlament designi una nova presidenta, i Junts haurà de decidir si s'obre a presentar candidatura o bé renuncia a presidir la segona institució del país. Tot plegat, en plena campanya per a les municipals.Al marge de què acabi passant amb l'escó, el camí judicial de Borràs passa pel Suprem i el Tribunal Constitucional (TC) abans d'arribar a Europa. La Fiscalia va anunciar dimarts que no presentaria recurs de cassació contra la sentència del TSJC -que va acompanyada d'una petició d'indult parcial per evitar que Borràs entri a presó-, però sí que ho farà la presidenta de Junts. Aquest dimecres, l'advocat Gonzalo Boye ha presentat un escrit al Suprem per anunciar que impugnarà la sentència. L'escrit denuncia una desena de vulneracions de drets fonamentals durant tot el procediment contra la dirigent independentista. "M'han trinxat", va dir Borràs en el torn de l'última paraula. El seu futur immediat, però, passa ara per la Junta Electoral.
[despiece]
