03
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
04
d'abril
a les
11:36h
L'escó de Laura Borràs podria tenir els dies comptats. La presidenta suspesa del Parlament ha estat condemnada pels delictes de falsedat documental i prevaricació a una pena de quatre anys i mig de presó i tretze anys d'inhabilitació. Ja ha dit que no pensa dimitir, però des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer pública la sentència s'ha activat un compte enrere que implicarà, de manera pràcticament segura, que acabi sense acta de diputada i, també, apartada de la presidència del Parlament. El PSC ja ha impulsat una reforma del reglament per cessar-la del càrrec i la Junta Electoral Central (JEC) entrarà de nou en escena amb una interpretació controvertida de la llei electoral que alguns juristes veuen inconstitucional.
La qüestió de Borràs obligarà tots els grups a posicionar-se al Parlament abans de les municipals. Difícilment hi haurà moviments aquesta setmana, que és mig festiva, però res fa pensar que la situació s'hagi d'allargar gaire més. Quan la JEC es pronunciï, si ho fa com en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, Borràs deixarà de ser diputada i també presidenta del Parlament. Abans, tornarà la discussió sobre qui té capacitat per retirar l'acta d'un diputat, si la cambra o bé la JEC. En altres casos, el ple ha aprovat resolucions remarcant la seva competència en aquest àmbit, però el cas de Borràs, en tractar-se d'uns delictes que no tenen res a veure amb l'1-O, els consensos per defensar el seu escó no són tan clars. Tots els partits menys Junts ja han demanat que dimiteixi per posar fi a la situació d'interinitat que s'arrossega des del passat juliol.
Aquest dilluns, seguint la línia de la setmana passada, ERC ha apujat el to contra Borràs i ha exigit que dimiteixi per "responsabilitat". "No pot embrutar el moviment independentista i les institucions", ha dit la portaveu del partit, Marta Vilalta. També la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha demanat al Parlament que activi "els mecanismes que calguin" per rellevar-la de la presidència de la cambra. Des de Junts, el portaveu, Josep Rius, ha ratificat el suport a Borràs i ha esquivat la polèmica del cap de setmana, protagonitzada per Magda Oranich. La presidenta de la comissió de garanties ha estat la primera veu de Junts que ha demanat públicament la dimissió de la presidenta suspesa del Parlament.
El PSC i els comuns també insisteixen que ha de plegar. És en aquest sentit que s'interpreta el moviment que han fet els socialistes, que han impulsat una proposició de llei per reformar el reglament del Parlament i cessar Borràs de la presidència de la cambra. Això forçarà els grups a posicionar-se i permetria substituir la dirigent independentista de Junts del càrrec de presidenta -ocupat de manera interina per Alba Vergés, d'ERC- i situar-hi un altre candidat. No perdria, però, l'escó de diputada, cosa que sí que passarà quan actuï la JEC a instàncies dels grups espanyolistes. Els socialistes volen que aquesta tramitació es faci de manera ràpida i s'executi abans que acabi l'abril.
És el concepte d'"inelegibilitat sobrevinguda", una interpretació controvertida que la Junta Electoral Central ja ha aplicat en altres casos, com el de Quim Torra -condemnat per desobediència per retirar tard una pancarta del Palau de la Generalitat- o el dePau Juvillà -pel cas dels llaços grocs a la Paeria. Malgrat els dubtes que genera entre juristes, aquesta actuació ha rebut l'aval del Suprem. En el cas de Borràs, els partits espanyolistes ja han demanat executar la sentència del TSJC i que la JEC retiri l'escó de la líder de Junts. Això faria córrer la llista electoral del partit i qui entraria com a diputat seria Antoni Castellà, president de Demòcrates i un dels puntals del Consell per la República.
Sigui com sigui, la continuïtat de Borràs al Parlament sembla tenir els dies comptats. Quan perdi la condició de diputada i també de presidenta del Parlament, totes les mirades es traslladaran a Junts, que haurà de decidir si presenta una nova candidatura per al càrrec. Dins del partit hi ha diferents opinions, des de presentar candidats alternatius -Anna Erra, alcaldessa de Vic, és un dels noms que sonen amb més força- per mantenir la representació en la segona institució del país, fins a renunciar al càrrec com a gest de protesta. De moment, això sí, el discurs oficial del partit tanca files amb la seva presidenta, que més enllà de l'àmbit polític també afronta una condemna que, si res no canvia i a l'espera de futurs indults, la podria enviar a la presó.
La qüestió de Borràs obligarà tots els grups a posicionar-se al Parlament abans de les municipals. Difícilment hi haurà moviments aquesta setmana, que és mig festiva, però res fa pensar que la situació s'hagi d'allargar gaire més. Quan la JEC es pronunciï, si ho fa com en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, Borràs deixarà de ser diputada i també presidenta del Parlament. Abans, tornarà la discussió sobre qui té capacitat per retirar l'acta d'un diputat, si la cambra o bé la JEC. En altres casos, el ple ha aprovat resolucions remarcant la seva competència en aquest àmbit, però el cas de Borràs, en tractar-se d'uns delictes que no tenen res a veure amb l'1-O, els consensos per defensar el seu escó no són tan clars. Tots els partits menys Junts ja han demanat que dimiteixi per posar fi a la situació d'interinitat que s'arrossega des del passat juliol.
Aquest dilluns, seguint la línia de la setmana passada, ERC ha apujat el to contra Borràs i ha exigit que dimiteixi per "responsabilitat". "No pot embrutar el moviment independentista i les institucions", ha dit la portaveu del partit, Marta Vilalta. També la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha demanat al Parlament que activi "els mecanismes que calguin" per rellevar-la de la presidència de la cambra. Des de Junts, el portaveu, Josep Rius, ha ratificat el suport a Borràs i ha esquivat la polèmica del cap de setmana, protagonitzada per Magda Oranich. La presidenta de la comissió de garanties ha estat la primera veu de Junts que ha demanat públicament la dimissió de la presidenta suspesa del Parlament.
El PSC i els comuns també insisteixen que ha de plegar. És en aquest sentit que s'interpreta el moviment que han fet els socialistes, que han impulsat una proposició de llei per reformar el reglament del Parlament i cessar Borràs de la presidència de la cambra. Això forçarà els grups a posicionar-se i permetria substituir la dirigent independentista de Junts del càrrec de presidenta -ocupat de manera interina per Alba Vergés, d'ERC- i situar-hi un altre candidat. No perdria, però, l'escó de diputada, cosa que sí que passarà quan actuï la JEC a instàncies dels grups espanyolistes. Els socialistes volen que aquesta tramitació es faci de manera ràpida i s'executi abans que acabi l'abril.
Torna la JEC
Borràs pot ser apartada per la JEC perquè ha estat condemnada pel delicte de prevaricació, que més enllà de ser un delicte de corrupció s'emmarca també en els delictes contra l'administració pública. La llei electoral diu que no pot ser elegida diputada una persona condemnada per delictes contra l'administració, encara que aquesta sentència no sigui ferma. Això, sobre el paper, vol dir que la presidenta de Junts, que va ser cap de llista a les darreres eleccions, no podria presentar-se de nou a les eleccions. Ara bé, la jurisprudència recent interpreta de manera retroactiva aquesta inelegibilitat: no només Borràs no pot presentar-se en el futur, sinó que no podia ser escollida en el seu moment.És el concepte d'"inelegibilitat sobrevinguda", una interpretació controvertida que la Junta Electoral Central ja ha aplicat en altres casos, com el de Quim Torra -condemnat per desobediència per retirar tard una pancarta del Palau de la Generalitat- o el dePau Juvillà -pel cas dels llaços grocs a la Paeria. Malgrat els dubtes que genera entre juristes, aquesta actuació ha rebut l'aval del Suprem. En el cas de Borràs, els partits espanyolistes ja han demanat executar la sentència del TSJC i que la JEC retiri l'escó de la líder de Junts. Això faria córrer la llista electoral del partit i qui entraria com a diputat seria Antoni Castellà, president de Demòcrates i un dels puntals del Consell per la República.
Fora del Parlament sense sentència ferma
La constitucionalitat d'aquesta interpretació de la JEC és dubtosa, com argumenta el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós. Si Borràs és apartada del Parlament sense sentència ferma, se li podria vulnerar el dret fonamental de participació política. Què passaria si el Suprem, d'aquí a uns mesos, anul·les la sentència del TSJC? La dirigent independentista ja hauria perdut la credencial de diputada, que no podria recuperar fins que no hi hagués noves eleccions. Alhora, es vulneraria també els drets dels ciutadans que van votar la llista de Junts que ella encapçalava. "El concepte d'inelegibilitat sobrevinguda no apareix a la llei electoral", recorda Arbós en declaracions a Nació. La JEC, però, ho argumenta amb el fet que la llei fixa que les causes d'inelegibilitat ho seran també d'incompatibilitat. Si Borràs és inelegible, tampoc pot ser diputada, perquè és incompatible.Sigui com sigui, la continuïtat de Borràs al Parlament sembla tenir els dies comptats. Quan perdi la condició de diputada i també de presidenta del Parlament, totes les mirades es traslladaran a Junts, que haurà de decidir si presenta una nova candidatura per al càrrec. Dins del partit hi ha diferents opinions, des de presentar candidats alternatius -Anna Erra, alcaldessa de Vic, és un dels noms que sonen amb més força- per mantenir la representació en la segona institució del país, fins a renunciar al càrrec com a gest de protesta. De moment, això sí, el discurs oficial del partit tanca files amb la seva presidenta, que més enllà de l'àmbit polític també afronta una condemna que, si res no canvia i a l'espera de futurs indults, la podria enviar a la presó.