Artur Mas repeteix aquests dies en privat que no seria el candidat "adequat" per al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a les properes eleccions catalanes. "Ens diu que no pot", manté un dirigent consultat amb qui té tracte sovint. "Segurament es refereix al seu futur judicial", apunta una altra font nacionalista. La decisió que prengui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre ell impactarà de ple en els últims anys de la carrera política de l'ex-president de la Generalitat. De moment no vol "autodescartar-se" com sí que ha fet Carles Puigdemont de forma taxativa.

Al llarg de les últimes setmanes, dirigents del PDECat especulen amb la possibilitat que Mas i Puigdemont facin tàndem als futurs comicis catalans amb l'esperança de frenar un Oriol Junqueras que lidera amb solvència les enquestes. Un alt càrrec de la Generalitat defensava aquesta setmana en privat aquesta opció: "Si m'ho demanen, així ho traslladaré". A la sala de màquines del partit es dona per fet que Puigdemont "no se n'anirà a casa" tot i no voler ser candidat, i el consideren una "bèstia política" que no es desentendrà del futur polític del país.

Una aposta personal

És possible que el moment culminant de la carrera política de Mas es desenvolupés a mig matí del 9-N, quan va acostar-se a l'Escola Pia de Balmes per votar en la jornada de participació amb un núvol de càmeres al voltant. Un cop introduïda la papereta a l'urna, l'aleshores president va pujar un parell de pisos i va atendre els mitjans en una petita biblioteca de l'escola. "Si volen un responsable, que em mirin a mi", va desafiar la Fiscalia. Al vespre, després d'una icònica abraçada a David Fernàndez, va anar cap al Pavelló d'Itàlia de la Fira de Barcelona per donar els resultats.

L'Estat, que aquell dia va veure com una votació sense efectes jurídics se li havia escapat de les mans, va prendre nota i ràpidament va judicialitzar el 9-N. La imputació va arribar poc després de les eleccions del 27-S, i a Palau -en aquell moment en plena definició de l'estratègia per aconseguir que la CUP fes president Mas a canvi de concessions assumibles- no faltava qui lamentava que l'acusació no hagués arribat abans. "Els resultats haurien estat millors", destacaven en referència als 62 diputats que va aconseguir Junts pel Sí a les urnes.
 
La confecció de la coalició amb ERC i independents va ser una aposta personal de Mas, de la mateixa manera que el 9-N també ho va ser. El compromís assumit per CiU i els republicans després de les eleccions del 2012 passava per una consulta vinculant -amb efectes jurídics-, però el president, davant la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del decret de convocatòria i de la llei de consultes catalana, va decidir fer marxa enrere i impulsar un procés participatiu. 2,3 milions de catalans van acostar-se a les urnes, i ara els impulsors governamentals es troben davant la justícia.

Mas, que al gener va decidir fer un "pas al costat" per desbloquejar la legislatura i donar pas a Puigdemont, sempre branda l'exemple del 9-N -i la posterior judicialització del cas- com a exemple de "compromís" sobiranista. Del veredicte del TSJC se'n deduirà el seu futur polític més immediat en un moment en què el partit que presideix, el PDECat, comença a preparar-se per a les eleccions constituents. Quan se li pregunta si complirà amb una inhabilitació, la resposta és ambivalent: "Dependrà del moment polític del país", deia després de declarar el 2015 davant del TSJC. I aquest "moment polític" està íntimament lligat amb el referèndum previst per al mes de setembre. 
 

La fidelitat de dues conselleres

Joana Ortega i Irene Rigau, en la seva trajectòria al Govern (2010-2016) van destacar per la seva fidelitat a Artur Mas i als seus propis partits. Ortega, vicepresidenta, va fer costat a l'ex-president durant tot el procés del 9-N encara que no eren pocs els dirigents d'Unió -Josep A. Duran i Lleida al capdavant- que observaven amb inquietud la jornada. Rigau, última presidenta del consell nacional de CDC, és una icona convergent que ara ocupa escó de diputada i presideix la comissió d'Educació del Parlament. Provinent de l'etapa pujolista, l'ex-consellera és un dels exemples de la sobiranització gradual de l'antiga Convergència. Ortega, en canvi, es manté allunyada de la primera fila política. Va posar en marxa un showroom de moda i fa tots els viatges que abans, per raó de càrrec, no podia gaudir. Desencantada amb el final d'Unió i crítica amb el rumb que va agafar el partit, ha acabat distanciada del pinyol duranista que governava amb mà de ferro la formació democristiana. Mas es va plantejar sondejar-la per incorporar-se a la seva plataforma, finalment convertida en fundació del PDECat, però va quedar en res.