Quan tot semblava que a la campanya dels socialistes ningú es mouria del guió, arriba Felipe González. L’expresident del govern espanyol va manifestar ahir que la dispersió de vot no porta enlloc i que, si és necessari, cal que PSOE i PP s’aliïn a Europa “si el país ho necessita”.
Han passat només quatre dies des de l’inici de campanya i el discurs dels socialistes per guanyar les eleccions europees, centrat a diferenciar-se del PP, ja dona mostres d’inconsistència. Per una banda, l’anunci de la compareixença del primer ministre francès, Manuel Valls, a l’acte central de campanya del PSC del dia 21 no beneficia gens el missatge contundent contra les retallades que estan emetent tant PSC com PSOE. Valls va tirar endavant un pla de retallades de 50.000 milions d’euros que va rebel·lar els socialistes francesos. Segons va reconèixer el mateix ministre, es congelaran pensions i salaris dels funcionaris i es retallarà en serveis socials.
Per l’altra, malgrat que la campanya del PSC i el PSOE vol presentar el candidat del Partit Socialista Europeu, Martin Schulz, com un polític que lluitarà contra l’anomenat austericidi, el cert és que el seu partit a Alemanya, l’SPD, ha format govern amb Angela Merkel. Tot això sense comptar que va felicitar Rajoy el mes de gener per haver culminat el seu pla de reformes. Resultarà interessant veure com Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba, Elena Valenciano, Martin Schultz i Manuel Valls teixeixen un discurs coherent i creïble el proper dia 21 de maig a l’acte central del PSC.
Val a dir, però, que les pors de Felipe González són fundades. Segons l’última enquesta de Pollwatch, que aglutina desenes de sondejos de diferents països, el Partit Popular Europeu, els afiliats del qual governen a la majoria de països europeus, perdria 60 escons, però quedaria lleugerament per davant dels socialdemòcrates, amb 216 eurodiputats contra 205. Cap dels dos partits, doncs, obtindria majoria. Això provocaria un fraccionament del vot que requeriria més forces per arribar a consensos.
Aquest fet podria donar rellevància política a grups com ara l’Aliança de Liberals i Demòcrates (ALDE), de la qual formen part Convergència Democràtica, el Partit Nacionalista Basc, els Liberals i Demòcrates Flamencs i el Partit Democràtic Liberal alemany. També al Partit Verd Europeu, format per partits com ara Iniciativa per Catalunya (EUiA està integrat al Partit de l’Esquerra Europea), el Partit Verd Escocès (favorable a la independència d’Escòcia) i els verds alemanys i francesos, o al grup Els Verds-Aliança Lliure Europea, que agrupa forces com ara Esquerra Republicana i el Bloque Nacionalista Galego, els independentistes de la Nova Aliança Flamenca i el Partit Nacional Escocès d’Alex Salmond.
Amb tot, l’emergència de partits polítics euroescèptics i d’extrema dreta a Europa (que a hores d’ara ja té 43 escons de 766), com ara el Front Nacional de Marine Le Pen o l’ FPÖ (Partit de la Llibertat) d’Àustria, podria dificultar l’ordidura de pactes en un sistema d’elecció del President de la Comissió Europea encara força complex. És molt possible, doncs, que els socialdemòcrates acabin donant suport a la dreta que tant criden a derrotar i al seu candidat Jean-Claude Juncker per garantir l’estabilitat i la continuïtat de la Unió Europea.
