El Govern ha aprovat aquest dimarts el reglament que desenvolupa la llei de l'impost sobre els habitatges buits, fet que farà possible que el nou tribut es comenci a recaptar el proper 1 de març. L'impost l'hauran de pagar les entitats financeres i els grans tenidors de pisos desocupats de manera permanent durant més de dos anys sense causa justificada i es calcularà en funció dels metres quadrats de superfície útil que tingui l'habitatge. La Generalitat preveu que el tribut aporti uns ingressos anuals d'uns 8 milions d'euros que es destinaran a comprar uns 150 pisos per a lloguer social. El Govern calcula que es recaptaran entre 800 i 1.600 euros per pis i any.

El tribut s'aplicarà a 8.300 pisos buits que estan en 72 municipis catalans on hi ha necessitat d'habitatge social. Actualment al registre d'habitatges buits hi figuren 47.000 habitatges d'entitats financeres i grans tenidors, provinents de dacions en pagament i execucions hipotecàries. D'aquests, el 58% (27.370 pisos) estan en un dels 72 municipis afectats per l'impost, si bé no tots porten 2 anys buits o bé estan en procés de rehabilitació i per tant tenen un any des que se'ls avisa fins que se'ls pot recaptar el tribut de pisos buits.

L'impost és gradual i es calcularà en funció de la suma total dels metres quadrats de la superfície útil dels immobles afectats, de manera que penalitza sobretot aquelles entitats que tenen molts pisos buits. El tipus de gravamen serà de 10 euros el metre quadrat per superfícies d'entre 0 i 5.000 metres quadrats; de 15 euros el metre quadrat per a superfícies d'entre 5.000 i 20.000 metres; de 20 euros entre 20.000 i 40.000 i 30 euros a partir de 40.000 metres quadrats.

El tribut no afectarà les entitats del tercer sector de la Xarxa d'habitatges d'inserció ni les entitats inscrites al registre d'entitats i establiments de serveis socials. Tampoc s'aplicarà a habitatges protegits de qualificació oficial vigent, habitatges situats en zones d'escassa demanda acreditada, als posats a disposició de programes socials d'habitatge o als apartaments turístics.

El text defineix l'objecte de tributació com el parc d'habitatges de què és titular el contribuent en data 31 de desembre de cada any. També hauran de pagar l'impost les persones jurídiques titulars d'un dret d'usdefruit, d'un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d'explotació econòmica de l'habitatge.

Preguntada sobre els habitatges buits que té l'Agència Catalana de l'Habitatge, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha subratllat que actualment n'hi ha 922. D'aquests, 1 de cada 4 està ocupat de forma il·legal, 2 de cada quatre estan en procés de rehabilitació o rehabilitant-se i el quart està en una situació entre un lloguer i un altre o bé està en reserva per afrontar situacions d'emergència. Borràs ha destacat que l'any 2010 l'Agència tenia 3.200 habitatges buits i "ara són només 922 i tots en una situació clara". "Cap d'aquests habitatges ha estat més d'un any buit en una d'aquestes 72 ciutats que requereixen pisos per a situacions socials", ha afirmat.

La Generalitat destina 85 milions d'euros el 2015 a evitar la pèrdua d'habitatges

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presentat al Consell Executiu l'informe de balanç sobre les actuacions realitzades pel Govern en matèria d'habitatge de 2015. Durant l'any passat, es van desplegar un total de 48.659 actuacions per evitar la pèrdua d'habitatges per valor de 85,1 milions d'euros, un 29,5% més que el 2014. Aquests ajuts i els 25.130 habitatges destinats per la Generalitat a polítiques socials, han permès al Govern donar suport al llarg de 2015 a 73.779 famílies a través de les diferents línies de treball en matèria d'habitatge, un 50% més que el 2014.

Pel que fa a ajuts al pagament de l’habitatge, la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana va tramitar el 2015 un total de 48.649 prestacions, enfront de les 32.494 de l’any 2014. El gruix dels ajuts es va concentrar en prestacions per al pagament del lloguer (38.521), a les quals es van afegir 4.034 ajuts implícits i 2.904 prestacions d’urgència (2.332 per a pagaments de quotes de lloguer o d’hipoteca i 572 per a pagaments destinats a persones desnonades), uns ajuts per afrontar situacions d’urgència i afavorir la permanència de les famílies en el seu habitatge o ajudar a aconseguir-ne un de nou en cas de desnonament.

El servei Ofideute, d'intermediació hipotecària de la Generalitat, va registrar una consolidació de la seva activitat al llarg de 2015, amb un total de 3.048 expedients iniciats (un 4,8% més que l’any 2014, quan es van iniciar 2.900 expedients). Fins a 1.573 expedients van cloure amb intermediacions tancades i en 913 casos es va arribar a una solució pactada.

Pel que fa a la Mesa d’Emergències, l’any 2015 es van resoldre favorablement un total de 591 sol·licituds, un lleuger increment en comparació amb les 579 de 2014. Aquest instrument té per objectiu establir i delimitar les situacions que es considerin d’emergència social i que requereixin de forma urgent una assignació d’habitatge.

La darrera línia d’actuacions del Govern en la matèria, els habitatges d’inclusió destinats a donar allotjament a persones en risc d’exclusió social, també va experimentar un increment d’activitat en passar de les 1.453 subvencions de 2014 a les 1.686 de l’any passat.

A totes aquestes actuacions i línies d’ajuts directes cal afegir els 24.930 habitatges sota responsabilitat de la Generalitat de Catalunya que el Govern va destinar a polítiques socials durant l’any 2015. El 56,6% d’aquest parc correspon a habitatges gestionats directament per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (14.100), mentre que la resta prové de cessions i mediacions del parc privat (9.200) i de convenis de cessió amb entitats financeres (1.630).

Borràs ha destacat que el Govern ha treballat per aconseguir més pisos per poder-los dedicar a fins socials. En aquest sentit, s'han fet servir dues vies: comprar-los fent ús del dret de tempteig i retracte i, d'altra banda, signar convenis amb entitats financeres, via per la qual s'hauran obtingut 1.630 habitatges. A aquests, cal sumar-hi els 150 habitatges que es podran comprar amb l'impost sobre pisos buits.