L'objectiu és passar d'una distribució del temps pròpia de l'era industrial a una que s'adapti a les necessitats de la nova societat del coneixement, uns nous horaris que permetin conciliar la vida familiar i laboral, augmentar la productivitat i la producció empresarial i millorar el benestar de la societat.
El consell també analitzarà les polítiques estratègiques impulsades pel Govern, sobretot les relatives a l'organització horària en el món del treball, l'administració, l'educació, el comerç i el consum, i la cultura i l'oci i formular propostes en aquests àmbits; promoure la transferència de coneixement i el diàleg entre el Govern, el món acadèmic i la societat civil en l'àmbit d'actuació, assessorar en el disseny i l'execució d'actuacions per promoure l'impacte sobre la salut pública de l'organització horària i l'educació sobre el temps de vida quotidiana. I, finalment, també la funció de promoure la implicació dels sectors econòmics i socials en el procés de desplegament de la Reforma Horària.
El consell assessor també crearà cinc taules de treball -món del treball, educació, administració, comerç i consum, i cultura i oci- que estaran integrades per agents socials i econòmics, agents institucionals i especialistes independents que podran emetre recomanacions amb caràcter vinculant per al Consell.
El Govern ha assegurat que està compromès des del seu inici amb la "Iniciativa per a la reforma horària", impulsada per la plataforma de la societat civil "Ara és l'Hora" que aposta per implantar un canvi en els horaris i la seva homologació amb la resta de països del nostre entorn. Aquest compromís es va concretar l'any passat en la creació d'un grup de treball interdepartamental i l'encàrrec al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) d'un dictamen de fonamentació sobre la transició cap a la reforma horària.
Quins beneficis tindria la reforma horària a Catalunya?
Per què es manté l'horari de la postguerra després de 75 anys?