El govern espanyol ha tret pit aquest dimarts per l'acord amb els sindicats per incrementar les cotitzacions que han de preservar les pensions. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha assegurat després del consell de ministres que d'aquesta manera l'executiu ha "revertit" la retallada feta pel PP amb l'anterior reforma de les pensions. Isabel Rodríguez ha afirmat que gràcies a aquest pacte amb els sindicats "tornarem a omplir la guardiola de les pensions" per garantir les prestacions del demà. Ha dit que la reunió de l'executiu ha estat marcada per aquest acord i ha comparegut amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i la titular d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría.  

Sobre el rebuig dels empresaris a subscriure l'acord sobre l'augment de les cotitzacions, Yolanda Díaz ha afirmat que "ens estem jugant la pell" per arribar a pactes amb tots els agents socials a través del diàleg social. El govern espanyol treballa per un acord en la mesa del diàleg social i que el punt més difícil està en la "temporalitat". "Canviarem el paradigma de la contractació laboral", ha dit la vicepresidenta en una societat en què hi ha molts sectors caracteritzats per la temporalitat. 

La portaveu ha subratllat que l'acord garanteix el sistema públic de pensions, que van quedar "congelades" en les anteriors legislatures. "No ens conformem amb tranquil·litzar els pensionistes d'avui, sinó que també volem fer-ho amb els del demà". Per això ha destacat la importància del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional que substitueix el factor de sostenibilitat. Rodríguez ha explicat que l'executiu de coalició treballa per una "recuperació justa per a tots en què ningú es quedi enrere", tot recordant mesures adoptades com la pujada del salari mínim interprofessional, l'increment dels sous dels treballadors del sector públic, la cobertura d'ERTO i altres prestacions. 

Yolanda Díaz ha presentat el pla estratègic de la inspecció de treball que ha aprovat l'executiu. Díaz, que ha recordat la gestió feta per Francisco Largo Caballero en aquest àmbit quan era al govern de la República, ha explicat els canvis fets en la inspecció, que serà reforçada en la seva plantilla després d'un temps, sota el govern del PP, en què va perdre efectius i recursos. Díaz ha assenyalat que l'organisme disposarà d'eines tecnològiques i professionals com mai havia tingut, i ha assegurat que es tracta d'un instrument per assegurar el compliment de les normes de treball i s'anticipa a les situacions d'irregularitats que es poden produir. 

Dilluns, l'executiu espanyol i els sindicats CCOO i UGT van acordar el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, que substitueix el factor de sostenibilitat de les pensions establert en l'anterior reforma, la del 2013, duta a terme pel govern del PP. La patronal CEOE es va despenjar de l'acord, que inclou un augment de les cotitzacions dels treballadors per finançar el sistema en un moment crucial, quan s'és a les portes de la jubilació de la generació del baby boom. 

Segons l'empresariat, aquest acord suposarà un increment dels costos salarials. Segons el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, empreses i treballadors aportaran 0,6 punts percentuals més a la Seguretat Social, mitjançant les cotitzacions dels salaris, durant els pròxims deu anys, del 2023 al 2032, per finançar les pensions. Per als treballadors l'augment serà del 0,2%, mentre que els empresaris hauran d'assumir el 0,43% restant.

El factor de sostenibilitat era un dels punts centrals de la reforma del govern de Mariano Rajoy i implicava que la quantia de les pensions es vinculava a l'esperança de vida, el que en la pràctica suposava una retallada de les prestacions. Ara, amb aquest acord, el que s'obtingui amb l'increment de les cotitzacions anirà al Fons de Reserva, la "guardiola" de les pensions. El Mecanisme d'Equitat forma part, segons argumenta el govern espanyol, de l'esforç de solidaritat intergeneracional que permetrà fer sostenible el sistema públic de pensions.

[h3]Indult parcial per a Juana Rivas[/h3]
El govern espanyol ha acordat en aquest consell de ministres un indult parcial per a Juana Rivas, que rebaixa a la meitat la pena de presó, que ara queda en un any i tres mesos, per substracció de menors. L'indult també elimina la pena de prohibició durant sis anys d'exercir la pàtria potestat, càstig que se substitueix per una pena de 180 dies de treballs al servei de la comunitat. La portaveu ho ha argumentat en favor de "l'interès dels seus fills" i les especials circumstàncies vitals que afrontava.

El cas es remunta a l'estiu del 2017, quan Juana Rivas, que vivia amb el seu marit a Sardenya, va visitar amb els seus dos fills la seva família de Granada i es va negar a retornar-los al pare, al·legant maltractaments, tot i que va haver de fer-ho a finals del 2017. El marit, Francesco Arcuri, havia estat condemnat per maltractaments amb anterioritat. En aquests moments, un tribunal de Cagliari, a Sardenya, està a punt de deixar vist per a sentència el procés sobre la pàtria potestat. Els dos fills volen estar amb la mare i el més gran ha explicat casos de maltractament patits per part d'Arcuri. 

El Tribunal Suprem va condemnar Juana Rivas a dos anys i mig de presó per substracció de menors. Es dona el fet que en l'informe preceptiu del Suprem sobre la possibilitat que el govern decidís l'indult, vuit dels magistrats s'hi van oposar i altres vuit van mostrar-s'hi favorables.