Francesc Homs, exconseller de la Presidència i cap de files del Partit Demòcrata Català (PDC) a Madrid, va assenyalar ahir davant del jutge del Tribunal Suprem que el govern espanyol va oferir un pacte que consistia a aigualir el 9-N i que Artur Mas no comparegués davant la premsa per informar sobre els resultats. La seva successora en el càrrec, Neus Munté, ha volgut esquivar al màxim aquesta qüestió en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. "Em remeto al que va succeir", ha apuntat.
En aquest sentit, Munté s'ha referit a la compareixença de Mas al final de la jornada de participació -juntament amb l'exvicepresidenta Joana Ortega- per aportar les dades definitives i al procediment judicial obert contra ell pel 9-N. "Va fer la roda de premsa i ara n'està assumint les conseqüències", ha assenyalat la consellera de la Presidència. ERC ja ha assegurat aquest matí que no tenia detalls de l'oferta de pacte.
Preguntada sobre si el Govern havia debatut internament un oferiment de l'Estat per aigualir el 9-N, Munté s'ha limitat a dir que les discussions internes són "secretes".
El Govern esquiva el presumpte pacte que l'Estat va oferir per aigualir el 9-N
"Em remeto al que va succeir", assegura la consellera de la Presidència, Neus Munté | Insisteix que Mas va assumir el pes de la roda de premsa de presentació de resultats i que per això està sotmès a un procés judicial
ARA A PORTADA
Publicat el 20 de setembre de 2016 a les 14:14
Actualitzat el 20 de setembre de 2016 a les 15:43
Et pot interessar
-
Política El nou Consell de la República fitxa Eudald Carbonell
-
Política El Govern vol que l'habitatge sigui el tema central de la conferència de presidents
-
Política Com impactarà en el PP català el congrés de Feijóo?
-
Política El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge